CARTES I MISSATGES

Cartes a la Directora 30/10/2019

L’INE i els mòbils: ‘1984’?

D’aquí tres setmanes i durant vuit dies organitzats de manera discontínua, l’Institut Nacional d’Estadística (INE) farà el seguiment dels mòbils dels ciutadans espanyols per saber els seus desplaçaments i així recopilar dades per fer estadístiques.

Les dades seran anònimes. Això es podrà fer perquè tres operadores de telefonia mòbil (Movistar, Orange i Vodafone) així ho han pactat i acordat amb l’INE.

I em pregunto: ¿qui els ha donat permís a les operadores per poder donar informació dels nostres mòbils?, ¿poden cedir les nostres dades?, ¿és legal?, ¿ja ho permet la llei de privacitat de dades?, ¿hauríem de donar el nostre consentiment els usuaris?

EULÀLIA RODRÍGUEZ PITARQUE

TORROELLA DE MONTGRÍ

Ara sí?

D’aquí uns dies començaran les campanyes electorals per a les eleccions del 10 de novembre i alguns partits ja han revelat els seus lemes. Ha estat l’“ Ahora sí ” del PSOE el que realment m’ha cridat l’atenció: ¿seran aquestes eleccions, les quartes en menys de quatre anys, les definitives?

Realment podrem dir “ Ahora sí ”? Molts tenim la sensació de trobar-nos en un cercle viciós que sembla no tenir fi, en el qual tots lluiten encaridament amb l’objectiu d’arribar al poder per després no ser capaços de fer el més important: dialogar, pactar i formar govern.

Davant les setmanes plenes de debats, aparicions públiques i propaganda que ens esperen, i amb una població cansada de veure les mateixes cares i els mateixos discursos i errors de sempre, aquest “ Ahora sí ” hauria de ser molt més que un hashtag. És l’hora d’escoltar el que hem de dir i treballar d’una vegada pel benestar de la nostra societat. És urgent sortir d’aquesta llarga inestabilitat política que comença a fer-se massa llarga.

CRISTINA NOVA GONZÁLEZ

RIPOLLET

L’oasi de Xile

Crec que no som prou conscients de les dimensions del conflicte que s’està vivint a Xile.

En general la cobertura dels mitjans està sent limitada, i el que la televisió xilena vol mostrar és únicament la cara violenta de les protestes, per desligitimar el que el poble està demanant lícitament.

Vaig estar un temps vivint a Santiago de Xile, abans que tot esclatés, i és per això que segueixo amb molta atenció tot el que està passant, ja que molts dels meus amics allà ho estan patint en primera persona.

El que sempre s’ha anomenat l’oasi de l’Amèrica Llatina s’ha convertit en un infern: civils morts a mans de les autoritats, tortures amagades pels mitjans i un govern que no és capaç de donar una resposta.

La comunitat internacional i la resta de països haurien d’intervenir en el que molts amics meus anomenen la tornada a la dictadura.

HÈCTOR R. VILANOVA

SANT FELIU DE LLOBREGAT

Cada dia som més

Després de llegir l’article del 22 d’octubre de l’excel·lent escriptor Suso de Toro, i com a català, vull agrair-li la seva dedicació per poder tenir un coneixement tan exacte del conflicte entre Catalunya i Espanya. Vaig néixer l’any 34 i mai com en aquests últims anys m’havia sentit tan afeixugat pel dogal que fa tres segles que arrosseguem. En el futur no s’entendrà com persones d’un nivell intel·lectual i humà tan baix van poder governar durant tants anys aquest estat, fins a foragitar els catalans i catalanes, que no tenim altre remei que separar-nos d’una nació que mai no ha entès el que és realment la democràcia. Siguem forts i confiem en nosaltres mateixos. Cada dia que passa, som més.

PERE DOTRAS I SERRABELLA

CANET DE MAR

Més continguts de