CARTES I MISSATGES

Cartes a la Directora 02/11/2019

Plàstic innecessari

He anat a una cadena d’alimentació molt coneguda i m’he endut una gran decepció quan he vist que absolutament tots els productes estan envasats en plàstic. No només els coberts i els envasos del menjar preparat que ofereixen, fins i tot quan són dues simples mandarines estan cobertes de plàstic.

Tenint en compte l’emergència climàtica que estem vivint, amb els nostres mars cada vegada més contaminats i espècies en perill d’extinció, no veig que les empreses s’esforcin a fer-hi res. Tot i que adoptant estils de vida més ecològics es pot ajudar a alentir la contaminació del planeta, les polítiques de les grans empreses haurien de treballar per fomentar i facilitar hàbits de compra més respectuosos amb el medi ambient entre els ciutadans. Per part meva seguiré posant el meu gra de sorra per construir un món millor i començaré per no consumir en aquest tipus d’establiments. Només tenim un planeta, cuidem-lo.

ALBERT GIMÉNEZ VALLVERDÚ

RIPOLLET

Violència

Sento dir a algunes persones que els recents aldarulls produïts als carrers de Barcelona danyen la imatge de la ciutat i, per extensió, el conjunt del país. És molt probable que sigui així. D’entrada vull manifestar la meva condemna a tot tipus de violència, com no podia ser d’altra manera. Tanmateix, m’estranya i m’entristeix que, en canvi, no diguin res dels abusos i de la violència desfermada per la policia. Tampoc de les anomalies i les proves poc clares que han portat a la presó diversos joves per aquests fets. Aquestes mateixes persones tampoc no condemnen ni lamenten el tancament de webs o les declaracions forassenyades d’alguns polítics que no afavoreixen la concòrdia, més aviat al contrari.

A més, suposo que les desigualtats socials i la pobresa que afecten un sector no minoritari de la nostra societat també malmet la imatge d’una ciutat i d’un país, oi? ¿O no és violència també quan hi ha desnonaments a dojo, talls de llum o altres situacions d’injustícia i d’abús?

DAVID SERRADOR BALLESTER

VIC

Roser Rosés

Al club de lectura a la biblioteca de Torroella hem comentat Trenes tallades. Records d’una nena de Rússia, escrit per Roser Rosés i editat per Cal·lígraf. L’editor ens va explicar que, tot i que la Roser té més de 90 anys, encara va a escoles, instituts, biblioteques i llocs com la Setmana del Llibre en Català per donar testimoni de com va ser una nena exiliada l’any 1938 de Catalunya a Rússia arran de la Guerra Civil, i com després no va poder tornar a Barcelona fins al 1947. Explica que el que més ressalta ella al llibre és com de bé la van tractar, sent com era una nena immigrant, i com hauríem de reflexionar tots sobre com tractem els immigrants. El llibre dona la visió de la guerra des del carrer, del dia a dia de persones que no sabien què podia passar en qualsevol moment ni com acabaria. També mostra la visió d’una Barcelona de postguerra trista i fosca, la que la Roser va trobar al seu retorn, en contrast amb altres llocs, com Nova York, viscuts durant les vicissituds de l’exili.

EULÀLIA RODRÍGUEZ PITARQUE

TORROELLA DE MONTGRÍ

Darrere d’una samarreta

L’altre dia un company es va sorprendre quan li vaig dir que una samarreta costava 16 euros. És una samarreta d’un projecte local compromès amb la sostenibilitat (matèries primeres, confecció, estampació i distribució).

Les grans multinacionals han normalitzat que puguem tenir una samarreta per 3 euros, però no aconseguiran que deixem de preguntar-nos qui i què hi ha al darrere d’una peça de roba: d’on provenen els materials? En quines condicions s’ha produït? Quants quilòmetres ha viatjat?

Aquestes són unes quantes de les moltes preguntes que tots nosaltres ens podem fer.

DAVID VALLS MESTRES

IGUALADA

Més continguts de