El 10-N no oblidem l’emergència social
Ara que estem altre cop en campanya, la majoria de polítics -i de mitjans de comunicació- parlen, sobretot, del conflicte català. Sense negar-ne la importància, voldria recordar que amb el que votem aquest 10-N es decidirà si s’anul·la o no la reforma laboral que tant ha retallat els drets dels treballadors; si els municipis podran prendre mesures per controlar l’augment dels lloguers; si les pensions s’apugen només el 0,25%; si es deroguen altres lleis del PP com la d’Educació -LOMCE-, la llei mordassa o les desgravacions fiscals; si hi haurà recursos per protegir les dones que denuncien maltractaments; si la llei de la dependència finalment tindrà recursos; si hi haurà un pla de xoc contra la pobresa o deixarem que vagi en augment... Entre altres qüestions.
Cal parlar de Catalunya, evidentment, però per proposar solucions, no per aguditzar la confrontació i amagar les responsabilitats polítiques en tants i tants temes també importants. Sisplau, tinguem-ho també en compte quan agafem la papereta diumenge: pensem en l’emergència social que no para de créixer.
XAVIER RIU SALA
BARCELONA
Tradicions
La castanyada i Halloween han passat i amb ells ha tornat l’etern debat. Podem pensar que ja està bé que se celebrin diferents tradicions, i que cadascú agafi la part que més li agradi de cada festa. Però el debat va més enllà. El problema no és la celebració de festes d’altres cultures ni que a l’escola s’ensenyin altres tradicions. El problema arriba quan les tradicions venen sempre d’una única cultura, quan ens uniformem i perdem la diversitat.
DAVID VALLS MESTRES
IGUALADA
Turisme al barri de la Ribera
El barri de la Ribera ha sigut, de sempre, un lloc d’intercanvi comercial, on hi residien persones obreres. Un barri amb un passeig no gaire gran però força important que connectava el mercat del Born amb un dels exponents més importants del gòtic català, la basílica de Santa Maria del Mar. Un barri tranquil que s’ha anat transformat en els últims 20 anys i ha passat de ser barri de gent obrera a un de totalment turístic. En aquest canvi hi han tingut a veure la gran obra d’arqueologia que va rebre el mercat del Born i la comercialització del temple de Santa Maria (amb visites guiades pels terrats, cobrant entrada). I els que en pateixen les conseqüències són els veïns i veïnes de tota la vida. Persones que han crescut en aquests carrers de Ciutat Vella i que avui es veuen forçades a marxar a causa de la gentrificació. Això per no parlar del canvi que han patit els carrers a la nit. Carrers plens de bars que no permeten el descans veïnal. ¿És just que persones que han viscut sempre en aquest espai es vegin forçades a marxar per aquestes circumstàncies? ¿Per no poder afrontar els preus abusius de lloguer que els obliguen a pagar?
ARIADNA PALMER DÍAZ
BARCELONA
Educació sexual de qualitat
Aquesta setmana ha estat notícia la sentència de la violació en grup de Manresa. És clar que ens regim per unes lleis que desprotegeixen les víctimes, i d’això se n’ha parlat molt. Però crec que també cal abordar el tema des de la perspectiva del fet en sí. Conductes com aquesta no canviaran si no s’erradica el problema des de l’arrel. I en això hi té molt a veure l’educació sexual. Si no hi ha una bona educació sexual a les escoles mai es podrà eliminar el masclisme en les relacions sexuals. No val només que vinguin dues hores i t’expliquin com es posa un condó. Cal una educació sexual i amb visió de gènere de qualitat.
ÒSCAR FRANCO I MORRÓ
BARCELONA
