Instagram i l’acceptació social
Instagram ha anunciat que està fent proves perquè aviat els seus usuaris ja no puguin visualitzar la quantitat de “M’agrada” que tenen les publicacions a la xarxa social. L’empresa ha comunicat que ha pres aquesta decisió a causa del fort impacte psicològic que s’ha demostrat que aquesta funcionalitat té en els seus usuaris, sobretot en el seu target adolescent, el més vulnerable davant aquesta exhibició d’acceptació social digital.
Vivim en una societat on cada vegada es dona més valor a un simple “M’agrada” d’un desconegut, d’un altre usuari de xarxes socials amb qui no tenim cap relació afectiva, que a l’opinió d’algú pròxim a nosaltres. Valorem els continguts de les publicacions per la quantitat de “M’agrada” que reben en comptes de fer-ho per la seva qualitat o el seu interès. En aquesta societat tenir “M’agrada” ens fa més feliços perquè creiem sentir-nos estimats.
Em sembla una iniciativa molt encertada la decisió que ha pres Instagram, el principi d’un camí que cal emprendre per alliberar-nos de la superficialitat que embolcalla les relacions humanes actuals.
PAULA LEIVA GALIANO
BADALONA
Identitats
Fins que un govern espanyol no entengui i accepti que dins de l’Estat hi conviuen diferents identitats amb personalitat, cultura i llengua pròpies, el conflicte amb Catalunya no podrà orientar-se cap a una solució acordada per les dues parts.
És evident que en una democràcia governa una majoria, però aquesta majoria té l’obligació de respectar els drets i identitats de les minories. Si els que governen no accepten la diversitat es crea un greu problema, perquè l’homogeneïtzació no és possible.
El Canadà, a pesar de tenir una majoria de població de parla anglesa, reconeix i protegeix els drets i la identitat nacional de la minoria francesa del Quebec. Passa el mateix a Suïssa entre la majoria de parla alemanya i la minoria francesa. El camí són el diàleg i els acords. No reprimir i anul·lar els sentiments i els desitjos d’una minoria, que davant aquesta actitud se sent rebutjada i menyspreada.
DIONÍS BEL LÓPEZ
BARCELONA
La societat que no volia els seus estudiants
El professor britànic i expert en educació Alex Beard assegura que una societat que no estima els seus professors no estima els seus estudiants. I és cert. El sistema educatiu actual és un gran entramat on només es premien les qualificacions més altes als exàmens estandaritzats, tot inspirat en un model industrial que les empreses ja han deixat enrere i que sembla haver oblidat l’ètica, la creativitat i el propòsit.
El malbaratament de la intel·ligència humana que es posa en relleu és el típic d’un sistema que forma robots, màquines eficients en comptes d’ànimes creatives, resolutives i amb pensament crític, que busquin una millora constant de si mateixos i de tot el que els envolta.
Per què no deixem que el pensament humà s’expandeixi i deixem enrere aquesta era dels robots i de l’automatització?
I si funcionéssim a l’inrevés? ¿I si donem pas a la rebel·lia, a l’autenticitat, imaginant i creant el millor dels mons possibles? Hi va haver un temps en què el saber humà era anomenat filosofia, però sembla que els setciències es van apoderar de la resta. ¿Cal que esperem gaire més per revertir aquesta situació de precarietat intel·lectual?
ENRIC ALETÀ CUMELLAS
BARCELONA
