CARTES I MISSATGES

Cartes a la Directora 14/11/2019

Tanca el llum!

Les companyies de subministraments energètics, per complir amb el seu compromís en polítiques socials, ensenyen als consumidors a estalviar llum, gas o aigua. La veritat es que els agraeixo el gest, però em fa la sensació que ben pocs seguim els consells. Ho dic perquè últimament he anat observant el comportament que tenim les persones quan utilitzem lavabos públics. Quan hi entro, estrany és el dia que els llums no estan encesos o no hi ha alguna aixeta en marxa. I em pregunto: ¿a casa també ens comportem igual? ¿O només fem cas dels consells d’estalvi energètic quan ens toca pagar la factura a nosaltres? Mireu, deu ser que em faig gran, però quan em trobo en aquesta situació recordo els meus pares dient-me, cada vegada que sortia d’una habitació, “Tanca el llum!”. Encara que hi hagués de tornar a entrar al cap de 30 segons. Ara no. Ens omplim la boca dient que cal canviar comportaments si volem que el planeta resisteixi l’impacte que causem els humans. Els nostres pares ho tenien clar, però ¿i nosaltres? Apagar el llum quan acabem d’utilitzar el bany d’un espai públic no és tan difícil. Ja ho veuràs. Prova-ho!

ASSUMPTA MERA

COLLBATÓ

Un manifestòdrom?

Arran de les marxes i manifestacions que s’han desenvolupat al nostre país les últimes setmanes hi ha hagut talls de carrers i carreteres amb les lògiques molèsties. I han sortit les veus assenyades (?) de la gent d’ordre (?) queixant-se dels perjudicis per a l’economia del país, de les molèsties a la gent que vol anar a treballar, a buscar bolets o al metge, per citar coses habituals. I diuen tot seriosos que les manifestacions s’haurien de fer on no molestessin la gent, que té dret a anar i venir, a moure’s lliurement i totes aquestes coses. Curiosament, aquestes veus acostumen a ser, d’una banda, de col·lectius com transportistes i taxistes, que, quan els sembla bé, tallen el que volen quan volen i guarda’t de dir res; d’altra banda, les crítiques provenen de polítics que diuen respectar totalment el dret de manifestació... sempre que no els molesti. Per cert, a aquests encara no els he sentit queixar-se de les trucades del Borbó pressionant empreses perquè marxessin del país. Devien considerar que això no feia mal.

Jo els pregunto: ¿volen que les vagues es facin sense deixar de produir? ¿Volen que fem les manifestacions al menjador de casa? ¿Al mig del Sàhara? ¿En algun dels sorrals immensos del delta de l’Ebre? ¿Al mig dels Monegres? ¿O potser que muntem un manifestòdrom? ¿Volen que acotem el cap com xaiets?

AGUSTÍ VILELLA I GUASCH

CAMBRILS

Posem de moda el petit comerç

Camineu pel centre de Barcelona i compteu quantes botigues locals hi trobeu. Als carrers principals els establiments que hi predominen són grans cadenes que distribueixen el mateix producte a totes les ciutats en què es troben. Han uniformitzat la personalitat de les ciutats. Visites Londres, Barcelona, Roma, i únicament canvia l’idioma en què t’atenen. Vull viatjar i sorprendre’m amb noves olors, nous teixits, nous menjars, i saber que consumeixo productes de proximitat fets per gent local que fomenta la cultura i les tradicions de la seva terra.

IRENE GIRONELLA GUZMÁN

SANT CUGAT DEL VALLÈS

Les reserves de sang

La setmana passada, al Clínic, la infermera que em va atendre em va comentar que els canvis de temperatura suposen un impacte molt brusc en la reserva de donacions de sang. Són èpoques en què les reserves experimenten un descens considerable. Per tot això us proposo que combatem “l’onada de fred” anant a fer una donació.

LAIA MINYANA PÒRTULA

BARCELONA

Més continguts de