CARTES I MISSATGES

Cartes a la Directora 17/11/2019

Sobre la llibertat

Hem parlat molt en aquests últims temps del concepte llibertat. M’agrada la famosa afirmació del filòsof John Stuart Mill que diu que la teva llibertat acaba on comença la de l’altre. Perquè aquest principi es compleixi, en una democràcia cedim l’autoritat a l’estat amb el nostre vot perquè l’arc parlamentari legisli per preservar la llibertat dels individus.

El problema a Catalunya rau en què aquest arc parlamentari que ha de dictar els límits de les llibertats legals no ens representa, ja que les nostres majories no coincideixen amb les majories parlamentàries del Parlament espanyol. Tenim, doncs, una democràcia que aplica una llei autoritària que mentre siguem dins del marc jurisdiccional espanyol, encara que votem, no podrem canviar. És per això que penso que la majoria de la societat catalana se sent injustament sancionada i sense llibertat.

JÚLIA ESCALADA SUBIRÀ

BARCELONA

Joan Margarit, guardonat

Joan Margarit acaba de guanyar el premi Cervantes per la seva poesia, un gènere poc llegit i de vegades rebutjat. Margarit ha sabut acostar la poesia al gran públic, i també ho ha fet amb un llenguatge pròxim i comprensible. La seva veu ha estat escoltada i llegida. Ara també premiada.

EULÀLIA RODRÍGUEZ PITARQUE

TORROELLA DE MONTGRÍ

El pa de cada dia de les persones racialitzades

Gairebé totes les persones racialitzades tenim una cosa en comú, i és que ens trobem en una zona grisa. Per a nosaltres no existeix ni el blanc ni el negre, ja que per una banda ens hem criat amb els costums i les tradicions de la nostra família d’origen, però per l’altra també hem crescut en un entorn influenciat per una altra cultura i uns altres hàbits. Pràcticament vivim en dos mons diferents separats per la porta de casa nostra. De portes endins som una persona definida per la nostra família, i de portes enfora en som una altra de diferent, definida pel nostre entorn. Aquesta situació pot resultar complicada per a molts de nosaltres, ja que ens fa sentir que no encaixem en cap lloc, que mai som prou d’una cosa ni prou de l’altra.

AMANI CHUGRI ZAITOUNI

NAVÀS

Trencar el tabú de les malalties mentals

Després de viure un estiu a Calcuta, a l’Índia, vaig patir un xoc cultural. La tornada va ser dura. Em sentia desubicada i incòmoda. El temps m’ha ajudat a revertir-ho, però em pregunto per què no vaig anar al psicòleg quan ho necessitava. Quan em fa mal un queixal no dubto en anar al dentista; en canvi, sembla que tenim un estigma en tot allò referent a les malalties que tenen més a veure amb les emocions. Per què ens costa tant explicar que necessitem ajuda d’un professional de la psicologia i tan poc parlar del mal de panxa que vam patir ahir a la nit? M’agradaria trencar el tabú sobre tot allò referent a les malalties mentals. Hem de normalitzar anar al psicòleg com a rutina per cuidar la salut mental, perquè crec que té molta més importància de la que li donem.

ANDREA MOTOS

BARCELONA

Audiència per ruptura

Ara, mitjans de Madrid han denunciat una suposada inquisició a les escoles catalanes. I resulta que aquelles preguntes sobre la independència no eren la inquisició ideològica que diuen, sinó part d’un estudi sociolingüístic que es feia també en altres comunitats, on també s’adaptava a la realitat local. ¿Vendre més diaris o tenir més quota de pantalla compensa la ruptura política i social que estan provocant?

JOAN GARCIA

L’HOSPITALET DE LLOBREGAT

Més continguts de