CARTES I MISSATGES

Cartes a la Directora 28/11/2019

El vehicle elèctric és la solució?

Recentment he trobat a les xarxes socials diferents articles o investigacions que comparen el cotxe elèctric amb el cotxe de combustió. En aquests articles es comparen els consum d’energia i les emissions de gasos d’efecte hivernacle dels dos tipus de vehicles, i curiosament els cotxes elèctrics són els que surten més mal parats. No cal mencionar qui finança aquests estudis (obertament). És cert que el vehicle elèctric no és la solució a l’emergència climàtica ni a la contaminació atmosfèrica. Però sí que és una eina útil per lluitar-hi, ja que podria connectar-se a la xarxa elèctrica generada per energies renovables. D’aquesta manera, l’energia consumida pel cotxe provindrà majoritàriament d’una font renovable, i no de la crema d’un combustible fòssil. Evidentment, la solució als problemes ambientals també passa per altres actuacions més contundents: un canvi de model de mobilitat i una reducció de la demanda energètica global.

JOAN CANÓ POL

TARADELL

El Black Friday i el petit comerç

El petit comerç es queixa que hi ha grans cadenes que fan ús del Black Friday no un dia, o una setmana, sinó tot el mes. Es veia a venir. Primer es va allargar al cap de setmana, i ara, amb l’excusa que cal més temps per consumir les ofertes, els reclams publicitaris s’allarguen encara més. La societat va integrant així cada cop més tradicions noves que són més que nous hàbits de consumisme. El Black Friday ja és part de les nostres vides, i n’hi ha que l’esperen amb candeletes, que en tenen necessitat. Aquells que volen viure en una societat de consum, que hi participen activament, celebren el dia. Però encara n’hi ha que resistim. Crec que no hem d’oblidar el comerç de proximitat, aquell que tenim al costat, aquell que ens ofereix els seus productes amb cura, que no trampeja els preus, que ens ven coses que sabem com i d’on venen, que ens fa adquirir només allò que de debò els necessitem.

EULÀLIA RODRÍGUEZ PITARQUE

TORROELLA DE MONTGRÍ

Intimitat i xarxes socials

No tinc Instagram. En vaig tenir, però mai he estat d’exposar la meva vida a la xarxa i hi va haver un moment en què m’atabalava saber tant de la vida de la gent. El que mengen, el que compren, on viatgen o amb qui estan. Per què mostrar tant de la nostra intimitat? A vegades em sembla que guardem poques coses per a nosaltres mateixos, així que fa prop d’un any vaig decidir desactivar els perfils de les meves xarxes socials. M’agrada que la gent em conegui, però no a través d’una pantalla. Malgrat això, crec que les xarxes socials poden ser meravelloses. Permeten que estiguem connectats amb amics de la infància o que viuen lluny, i poden ser útils en determinats camps professionals. Com tot, són bones si s’usen de manera adequada, cosa que no passa quan es converteixen en un lloc per comparar les vides pròpies amb les de persones amb molts seguidors, i sobretot, quan la gent es preocupa més per mostrar la seva felicitat que per ser feliç de veritat.

ANDREA MOTOS PIQUER

OLESA DE MONTSERRAT

Nous referents a Disney

Feia temps que no sentia tant de rebombori per una pel·lícula infantil. Frozen 2 es va estrenar la setmana passada i s’ha convertit en un èxit de taquilla. La bona notícia que l’acompanya -i que ja es podia intuir amb la primera part de la franquícia-és que alguna cosa està canviant a Disney. Amb Frozen 2, el gegant audiovisual s’allunya -encara que ho faci a pas molt lent i potser empès per un irremeiable canvi dels temps- de la seva narrativa tradicional construint protagonistes femenines potents, lliures, solteres i empoderades. És cert que encara hi ha molts aspectes per millorar, però és un primer pas important perquè les generacions futures tinguis nous referents.

MYRIAM CORNADÓ CARBÓ

BARCELONA

Més continguts de