CARTES I MISSATGES

Cartes a la Directora 06/12/2019

Tarifes de transport per a tots

Dimecres els meus grups de WhatsApp de la universitat i d’amics es van omplir amb missatges de felicitat en general davant la baixada de preus de les T-Jove de TMB. Fomentem el transport públic: genial. Ajudem els joves a poder permetre’s el transport: genial. I aleshores vaig arribar a casa i em vaig trobar una segona realitat. La T-10 torna a pujar de preu, canvia de nom i es torna unipersonal: fatal. Està clar que hem de promoure l’ús del transport públic com a mitjà de transport, però no tots el necessitem i l’utilitzem de la mateixa manera ni amb la mateixa freqüència.

Les tarifes haurien d’adaptar-se a tots, no només als joves, que és cert que som una part de la societat, però no l’única amb dificultats econòmiques. Moltes famílies no es poden permetre tenir una T-Casual cadascú i comprar-ne una de nova cada cop que algú se l’oblidi a casa o pagar a preu d’or un bitllet senzill. Entenc la indignació de molts que rigorosament paguen pel transport i han de veure impotents com creix el nombre de gent que es cola al transport i com ells són els que ho paguen, i cada cop més car.

Gràcies, TMB, per ajudar-nos, però els joves també volem que s’ajudi la resta dels ciutadans.

LAURA RODRÍGUEZ FERNÁNDEZ

BARCELONA

Els àrbitres no són enemics

Aquesta temporada he obert una nova etapa en la meva vida esportiva: m’he fet àrbitre de bàsquet! Després de 14 anys com a jugador i 6 com a entrenador he decidit canviar-me de bàndol. I sí, ho poso en cursiva perquè no m’agrada aquesta visió.

En els nombrosos partits als quals he anat a la meva vida, a l’àrbitre se’l tracta amb menyspreu i és objecte de burles i insults per part de la grada; una grada, en la majoria dels casos, plena de pares i mares dels protagonistes de la pista: els nens i nenes. A aquesta gent que es dedica a bombardejar l’àrbitre li demano que reflexioni i s’adoni que és en un partit on el principal objectiu és aprendre i gaudir de l’esport. I aquest també és l’objectiu de l’àrbitre, la majoria de vegades un xaval que no arriba als 18 anys, amb pocs partits d’experiència, i que també hi és per aprendre, però sobretot per fer que els seus fills i filles aprenguin.

ARNAU MANUBENS ESTADELLA

SANTA COLOMA DE GRAMENET

El turisme de la globalització

Només cal passejar pel centre de Barcelona per comprovar que les activitats turístiques que abans trobàvem quan viatjàvem a llocs exòtics ara són també part del nostre paisatge urbà. Fins a aquest punt d’absurditat hem arribat: res ja no és endèmic d’un lloc, tampoc les activitats turístiques.

A la Barceloneta hi trobem els tricicles dels rickshaw tours i els venedors de coco fresc a la platja, que també podem trobar quan visitem segons quins indrets de l’Índia o altres països asiàtics. Pel centre corren els autobusos de dos pisos per fer la ruta a la ciutat, que en el seu moment eren típics de Londres i ara són a tot al món.

Aquestes atraccions sobreexplotades i que ens ofereixen experiències idèntiques arreu devaluen la nostra oferta turística, la genuïnitat del que pot oferir als visitants una ciutat tan preciosa i rica culturalment com Barcelona.

Jo, personalment, quan viatjo defujo totes aquestes activitats, que s’ofereixen a preus impracticables i que no tenen com a objectiu l’intercanvi cultural ni l’enriquiment personal que hauria de significar viatjar.

JÚLIA ESCALADA SUBIRÀ

BARCELONA