El discurs del rei
Per què em costa tant creure’m el discurs del rei d’aquest Nadal? Doncs perquè si, tal com assegura, la crisi econòmica ha augmentat les desigualtats, hauria de ser el primer a rebaixar-se el seu sou i el de la seva família, i compartir el que tenen amb els més desfavorits.
Si realment li preocupa tant el tema de Catalunya, hauria de complir la seva funció de cap d’estat de tothom (i ho hauria d’haver fet ja des del primer moment del conflicte) i no només limitar-se als tòpics de tot discurs nadalenc des d’una posició unilateral.
Acaba el discurs dient que tot el que s’ha aconseguit per viure en un estat social i democràtic de dret ha sigut gràcies a la seva Constitució, i que cal integrar les diferències dins del respecte a aquesta Constitució, ja que això preserva la unitat que dona la força. Però resulta que estem més desunits que mai justament per no voler tocar ni una coma del text de la Constitució que ell tant defensa.
EULÀLIA ISABEL RODRÍGUEZ PITARQUE
TORROELLA DE MONTGRÍ
Ja era hora!
Ja era hora que Europa es decidís a no combregar més amb rodes de molí per no fer enfadar Espanya. I ara què farà l’Estat? ¿Se sotmetrà a una instància judicial més alta o l’orgull ferit el farà engegar a dida la sentència europea? Molt em temo que es decantaran per la segona opció.
GEMMA CEREZO PUMARIEGA
BARCELONA
Clima i estupidesa
Per als seguidors de l’ecologisme, que la Cimera del Clima seria un nou fracàs era evident, fins i tot en un moment tan històric i d’extrema urgència com l’actual. És impossible que siguin els mateixos incompetents i la mateixa mentalitat consumista que ens han portat a l’abisme actual els que reverteixin la situació cap al decreixement i la sostenibilitat inevitablement necessaris per salvar el planeta. Els nostres líders ens porten cap a un desastre global i, tal com diu el narrador en el documental profecia La era de la estupidez, “com és possible que sabent el que sabem permetem l’extinció i el desastre climàtic?” Davant de tanta ignorància i estupidesa fa falta una visió molt menys antropocèntrica i més coneixement de la infinita casualitat de la nostra existència i de la vida en general en aquesta nau única i extremadament fràgil en què naveguem.
JORDI CRUZ PLAJA
PALAFRUGELL
Apostes nocives
Amb l’arribada de les aplicacions que et permeten apostar en esdeveniments esportius, cada cop són més els joves que cauen en la ludopatia. Tot i així, sembla que a les autoritats no els importi, ja que contínuament apareixen anuncis que inciten a apostar. Considero que igual que es va fer amb el tabac, s’hauria d’eliminar tota mena de publicitat relacionada amb el joc.
NICOLÁS SALVA MORA
BARCELONA
‘Depende’
No m’ha estranyat la cantata constitucionalista de suport al discurs de la Corona, però sí el que ha dit Pablo Echenique en relació a Catalunya: “El rei ha rectificat, encara que parcialment, el seu discurs de fa dos anys”. Què ha rectificat?
Des dels meus dèficits en matèria d’interpretació de missatges de la reialesa, em permeto suggerir humilment al senyor Echenique que reflexioni perquè alguna cosa grinyola en la seva percepció de la realitat. Rellegint les seves manifestacions he recordat Jarabe de Palo: “Depende ¿De qué depende? De según como se mire, todo depende ”. El senyor Echenique deu cantar aquesta cançó de tant en tant perquè en política es canta sovint. Que lluny que queden els temps en què la seva formació feia referència a la “casta”! Sembla que Pablo Iglesias i els seus acòlits en van aprenent. “ Depende... De según como se mire, todo depende ”.
JAUME FARRÉS BOADA
OLESA DE MONTSERRAT
