CARTES I MISSATGES

Cartes a la Directora 29/12/2019

El dret a la pensió

42 anys cotitzant a la Seguretat Social per compte d’altri i com a autònoma i no sé si cobraré el que em toca quan em jubili. Pregunta per als experts: ¿l’Estat pot decidir unilateralment rebaixar els drets pels quals he pagat?

Si governs i administració han previst, gestionat i/o capitalitzat malament els recursos de les pensions, ¿també ho hem de pagar nosaltres? Si volen, tenen moltes alternatives per reomplir les arques, mantenint l’estat del benestar i sense ampliar la pressió fiscal als treballadors. Per exemple: optimitzant les despeses de l’administració, perseguint el frau fiscal a tots els nivells, fomentant l’oferta de treball de qualitat i de salari digne, invertint adequadament els nostres impostos, etc.

Polítics i administració han d’entendre que no és una caritat que ens fa l’Estat quan paga la nostra pensió, sinó l’acompliment d’un deure pel qual ja ha cobrat anticipadament. Quan els sento parlar no sé si ho tenen clar.

GEORGINA DALMAU PONS

SABADELL

‘Marriage story’

Fa uns dies vaig veure, a Netflix, Marriage story. Em va encantar, vaig patir, riure, plorar… simplement, sensacional.

Soc advocat de família i he intervingut en molts divorcis, que, en la seva essència, s’assemblen al divorci del Charlie i la Nicole. I he de dir que Marriage story no fa justícia als bons advocats de família que conec, els que s’assemblen a Bert Spitz, que, amb la seva llarga experiència, recomana al seu client un acord que hauria evitat un procediment judicial certament devastador.

A més de saber molt de dret de família, els bons advocats de família pensen en els menors, intenten pacificar el conflicte i miren d’arribar a acords perquè, encara que la família es trenqui, si té fills petits haurà de continuar “junta” molt de temps. Un acord, encara que no sigui tan bon acord com voldríem, evita molts costos emocionals, econòmics i temporals.

Els bons advocats de família no són els dolents de la pel·lícula.

RAMON QUINTANO RUIZ

GIRONA

Més salvapàtries no, gràcies

Si abans només ens donaven arguments per marxar els polítics corruptes, ara també ho fan els jutges polititzats.

Tot plegat per canviar el seu paper d’impartir justícia pel de salvadors de la “unitat nacional”. Per acomplir aquest nou paper han trencat la separació de poders, han fet la feina bruta als polítics incompetents, han deixat en llibertat delinqüents condemnats i s’han oblidat dels desapareguts a les cunetes, dels nens robats i dels abusos de la classe dirigent. A més, han impedit votar, s’han inventat delictes inexistents a Europa, han creat relats de violència, han fet barroeries en el judici de l’1-O a l’impedir contrastar les declaracions amb els vídeos, han vulnerat drets civils i ignorat Europa i el món.

Ens expliquen que posar les urnes és més perillós que sortir al carrer amb tancs i metralletes per donar un cop d’estat. Em pregunto quin pecat hem comès els espanyols per ser castigats amb tants “salvapàtries”.

MIQUEL GONZÁLEZ QUINTANA

MANRESA

Operació Judes

El 23 de setembre és una de les dates que quedaran emmarcades en la persecució de l’independentisme català. En els últims dies de desembre s’han anat excarcerant de mica en mica aquests CDR amb fiances de milers d’euros. Mentrestant, es descobreixen arsenals de gent d’extrema dreta, no terroristes. Quines casualitats! Churchill deia: “Les casualitats no existeixen. I si existeixen, han estat perfectament planificades”. Hi ha indicis d’un muntatge del ministeri de l’Interior, en el qual el ministre i els seus col·laboradors policials, l’Audiència Nacional i mitjans informatius afins, s’han cobert de glòria. Només queda una petició: la dimissió de Grande-Marlaska!

JORDI LLEAL I GIRALT

BADALONA