CARTES I MISSATGES

Cartes a la Directora 31/12/2019

La innocentada

Fa uns dies, la líder de Ciutadans a Catalunya, Lorena Roldán, va dir que el seu partit sempre ha estat al centre i que mai l’han abandonat perquè sempre han defugit els extrems. El primer que vaig pensar va ser si era el dia dels Sants Innocents. Perquè com a innocentada la frase té una certa gràcia, però com a argument seriós és una veritable farsa.

El centre al qual es referia devia ser el de la plaça Colón de Madrid on van anar els seus companys de Cs per participar, el 10 de febrer, en una concentració a favor de la unitat d’Espanya, al costat de centristes com l’ultradretà de Vox Santiago Abascal i el PP de Pablo Casado. Amb aquest últim partit va subscriure un manifest en què s’acusava a Pedro Sánchez de traïdor per haver cedit al “ chantaje de los secesionistas ” per haver acceptat les 21 exigències que aquests havien plantejat en la famosa reunió de Pedralbes a Barcelona, cosa que (com les altres) s’ha demostrat rotundament falsa.

Més que una innocentada, les seves paraules són com una simpàtica llufa penjada a l’esquena dels catalans que no combreguen amb el seu centrisme.

JOSEP VILÀ BATLLE

OLESA DE MONTSERRAT

Hipocresia mediambiental

Fa uns dies, en un restaurant de menjar ràpid, em van dir que per cuidar el medi ambient ja no donen palletes de plàstic. En un primer moment vaig apreciar aquestes polítiques. No obstant, poc després em van servir mostassa i maionesa en bosses de plàstic, un gelat amb tapa i una cullera de plàstic. A més, vaig poder observar com tot el menjar que no s’havia venut era llençat a les escombraries. Considero que les grans multinacionals han d’abandonar aquesta hipocresia i fer un exercici d’autocrítica per veure si realment estan lluitant contra l’emergència climàtica o el que fan és pur maquillatge.

NICOLÁS SALVÀ MORA

BARCELONA

Per un Nadal menys consumista

Torna Nadal i torna la bogeria consumista. L’empatx de regals innecessaris, d’àpats excessius. Ens venen aquesta època de l’any com un moment per estar en família, per retrobar-nos, per estimar-nos, per ser feliços. Però aquest sentimentalisme ha d’adornar-se amb consum, consum i més consum. Comprem més menjar del que podem ingerir per celebrar la nit de Nadal, el dia de Nadal, Sant Esteve, Cap d’Any o Reis. I al final acabem llençant aliments perquè no podem amb tot.

I després els regals. Saturem els infants amb tantes joguines que no aprenen a valorar-les. Reben tants obsequis que no saben ni per on començar a jugar. Són coses que no necessiten. Però, esclar, pobres criatures, han de tenir l’últim model que ha sortit al mercat d’allò que els fa tornar bojos (i una mica apàtics). I els adults, el mateix. Cal tenir cinc pijames? L’últim mòbil, l’últim ordinador? Cal que ens tornem bojos comprant coses que de ben segur qui les rebi no farà servir mai?

A casa fa uns anys que vam decidir que no ens comprariem res els uns als altres. Ens regalem detallets petits, en forma de vals amb allò que sap fer cadascú de nosaltres: un val per a un massatge, un val per a un dinar casolà, un val per a deu classes de guitarra... I som igual de feliços.

MARIA LÓPEZ

BARCELONA

Greta

Llegeixo a l’ARA unes declaracions que el pare de Greta Thunberg ha fet a la BBC en què es mostra “preocupat” per la seva filla i pel fet que sigui el blanc de moltes crítiques. És comprensible. I em fa pensar en com de cruel és la societat. Qui, amb dos dits de front, pot riure’s d’una nena de 16 anys?

MARTA MARTÍ

BARCELONA