CARTES I MISSATGES

Cartes a la Directora 02/01/2020

Reforçar els drets lingüístics

Les estadístiques oficials ens diuen que el català cada dia es troba més minoritzat a l’administració de justícia. En aquests moments és urgent reforçar l’ús de la llengua pròpia de Catalunya en tots els àmbits, però sobretot a la justícia. No hi ha dubte que cal més coordinació entre el TSJC, els col·legis d’advocats i procuradors, la conselleria de Justícia de la Generalitat i les associacions en defensa del català. Per altra banda, tots els catalanoparlants hem de fer un esforç per tal d’exigir els nostres drets lingüístics; és a dir, perquè es compleixin les lleis i normatives catalanes, espanyoles i europees que haurien d’evitar la discriminació del català.

JOSEP M. LOSTE

PORTBOU

Les compres de Nadal

Recordant la tonada d’aquella cançó publicitària d’una marca de torró -“ Vuelve a casa por Navidad ”-, i en vista del dia de Reis que s’acosta, goso demanar-vos que compreu prop de casa per Nadal (i, si pot ser, tot l’any). Penseu la vitalitat que dona el comerç de proximitat a qualsevol barri dels nostres pobles i ciutats. Són els nostres veïns i coneixen molt bé la seva feina. Ofereixen qualitat i ens estalvien temps i desplaçaments. Tenen un tracte personalitzat i fan tot el que poden per satisfer la demanda dels clients. Els llocs de treball són estables, dinamitzen l’economia local i les relacions socials. Aquestes són les meves raons per confiar en el comerç de proximitat. Jo compro a casa, també per Nadal.

ASSUMPTA MERA SUBIELS

COLLBATÓ

El transport públic, ¿un espai poc segur per a les dones?

Davant el canvi de tarifes en el transport públic de Barcelona, que volen potenciar-ne l’ús perquè la mobilitat dins la ciutat sigui més sostenible, et planteges que potser caldria començar a fer servir el metro o l’autobús, o agafar la bici en comptes de transports privats. El problema amb aquest canvi és que agafar el transport públic no és igual de segur per a tots i totes. L’altre dia va aparèixer al diari una notícia que parlava de com s’havia produït una (altra) agressió a una dona en un autobús de Barcelona. Això s’ha d’aturar. Calen mesures públiques, polítiques amb mirada de gènere, destinades a resoldre aquest problema. Les dones ens hem de poder moure amb llibertat per la ciutat i més ara que el transport públic es vol convertir en el nou transport majoritari. O serà el nou transport majoritari només per a la meitat masculina de la ciutat?

MARTA CLOSAS

BARCELONA

Igualtat d’oportunitats

S’ha instal·lat entre una gran part de la societat la idea que actualment ja no hi ha estrats socioeconòmics, i que tots tenim les mateixes oportunitats. Així, ja no parlem de classe baixa quan ens referim a qui no troba feina, o no arriba a final de mes, o hi arriba just. Tampoc parlem de classe alta. Tots som al mateix sac: el de la classe mitjana. Però, ¿són al mateix lloc una família que ha de fer esforços sobrehumans per arribar a final de mes i una família que cada hivern va al seu xalet de Baqueira Beret per esquiar i els estius els passa al seu apartament de la Costa Brava? ¿És el mateix estudiar en una universitat pública mentre treballes per poder-te pagar la matrícula i no saber si podràs pagar-te el màster que tant necessites, que estudiar en una universitat privada i que l’amic dels teus pares et col·loqui només sortir d’un màster de milers d’euros en una empresa capdavantera? No. Ho sento, però no és el mateix. No tots tenim les mateixes oportunitats.

PAU MONTILLA VALLEJO

BARCELONA