Vehicles vells
Ja ha entrat en vigor la zona de baixes emissions (ZBE) a Barcelona, amb uns criteris que em semblen injustos. No s’hauria de regular l’accés a la ZBE segons l’antiguitat del vehicle sinó segons l’emissió real de CO 2 en un període determinat de temps. En valor absolut, contamina molt més una furgoneta de repartiment matriculada el 2002, que circula vuit hores al dia tota la setmana, que una moto Scoopy de 75 cc del 2001, que fa dos trajectes de 15 minuts cada dos dies. L’Ajuntament disposa de càmeres per multar els infractors. La tecnologia actual permetria fer-les servir per controlar qui contamina més realment i no castigar els que facin un us poc intensiu dels seus vehicles.
Menys demagògia i més lògica.
JOSEP VILA
BARCELONA
Excés de regals
Un excés de regals fa que els nens no valorin el que reben i demanin una joguina més per la satisfacció de tenir-la que de gaudir-la. Té conseqüències negatives en el desenvolupament de la criatura perquè fa que els infants treguin importància a valors com l’esforç, la generositat i l’austeritat i tinguin una baixa tolerància a la frustració. Acaben no apreciant els objectes pel seu ús sinó per la quantitat rebuda. Està demostrat que l’abundància de regals perjudica la maduració personal: ens fa més immadurs i a la llarga insatisfets.
L’origen d’aquest problema està en la incapacitat dels pares i altres familiars de posar límit al nombre de regals que fan als seus fills, però no haurien d’oblidar que és responsabilitat seva ensenyar als nens a acceptar i valorar el que tenen comprant-los només les joguines amb què consideren que jugaran.
ANTONI VILANOVA
BARCELONA
La JEC i la investidura
Les decisions de la Junta Electora Central de divendres són l’últim cop d’efecte d’aquest estat caduc que es regeix amb tics autoritaris i antidemocràtics. Ho hem vist en nombroses ocasions en els últims anys: la repressió s’ha convertit en el pa de cada dia a Catalunya. Amb l’acord per la investidura semblava que, tot i que amb precaució i tímidament, començàvem a veure la llum al final del túnel. Que el camí cap al diàleg i cap a la resolució política del conflicte es podia començar a dibuixar (un camí llarg i costós, esclar). Però a última hora tot saltava pels aires, i la JEC, un òrgan administratiu, no ho oblidem, es permetia contra tot pronòstic inhabilitar el president de la Generalitat. Els fets i el moment fan pensar que hi ha una voluntat política clara al darrere. I en conseqüència, i seguint l’encès debat que hi ha hagut des de divendres a la tarda en el si de l’independentisme, jo soc de les que pensa que l’única opció és possibilitar el nou govern. Encara que ens costi, encara que ens faci ràbia. Al cap i a la fi, és l’única via clara que avui es dibuixa.
MARIA LÓPEZ
BARCELONA
Blanquejant la monarquia
Pedro Sánchez i Pablo Iglesias estan per la monarquia i hem sentit Pablo Echenique fent unes declaracions en què deia que Felip VI ha moderat el to en el missatge de Nadal, molt diferent del del 3 d’octubre del 2017, i que ara es vol apropar a tots els espanyols. ¿On s’amaguen els republicans espanyols? Quines garanties poden tenir els republicans en un Estat que es dedica a tapar les vergonyes dels Borbons? El dictador Franco ho va deixar tot atado y bien atado. I s’ha estat blanquejant la monarquia des de tots els àmbits i partits estatals.
En quina societat vivim? Quin model d’estat tenim? Evidentment no és el que voldríem molts catalans, que estem per altres formes més democràtiques, justes i lliures. I, entre altres coses, per això volem marxar.
JORDI LLEAL I GIRALT
BADALONA
