Mala educació al Congrés de Diputats
Aquests dies hem vist un espectacle lamentable al Congrés de Diputats. La sensació era de vergonya aliena. Des de ja fa temps, massa, la bancada de diputats s’ha convertit en un espai escènic en què impera la mala educació, i la tribuna d’oradors és el prosceni de la xuleria. Només hi falta el fossat d’orquestra perquè l’espectacle sigui complet.
Al llarg d’aquest cap de setmana hem pogut comprovar com el debat d’investidura es convertia en una astracanada protagonitzada per personatges que reben el tractament de “señorías” però que, a la pràctica, amb les seves actituds i els seus comportaments demostren ben poc saber estar.
A destacar, les actuacions de Santiago Abascal, Inés Arrimadas i Pablo Casado. Han fet gala d’uns valors i unes formes que la bona gent d’Espanya que, amb independència de la seva ideologia, té sentit democràtic, de ben segur rebutja. Hem vist una dreta retrògrada que no ha evolucionat ni vol fer-ho, perquè en realitat és l’hereva d’un passat luctuós.
JAUME FARRÉS BOADA
OLESA DE MONTSERRAT
Natàlia Gual al Terracota
Al Museu Terracota de la Bisbal d’Empordà, a l’espai La Peixera, al primer pis del museu, es pot veure fins al 9 de febrer del 2020 l’exposició titulada CovaDangles, nom artístic de Natàlia Gual i Moral.
L’artista ha treballat el fang, la matèria i la textura, des del tacte, i no des de la vista. Ha fet unes peces en què la pressió de les mans, dels dits i de la seva sensibilitat ha modelat uns gerros, uns caps i unes figures ben úniques. Ella mateixa ho diu a la presentació: “Normalment treballo amb fangs d’alta temperatura i amb la tècnica del pessic per fer créixer parets i modelar escultures”. És una mostra que val la pena veure. La recomano.
EULÀLIA ISABEL RODRÍGUEZ PITARQUE
TORROELLA DE MONTGRÍ
La no-violència
Comença un nou any, i el meu únic desig és que sigui un any de pau. Que els conflictes bèl·lics que devasten indrets arreu del planeta, amb milers de víctimes innocents, cessin. Que l’anomenada violència de gènere deixi d’existir, que ja no provoqui més assassinades. Que els naufragis al Mediterrani, molts induïts per una Europa que massa sovint mira cap a una altra banda, deixin de multiplicar-se. Que Europa no pensi només en ella mateixa.
Al nostre món hi ha un grau molt alt de violència, filla de l’odi i del desig d’agredir. La violència, tristament, no és altra cosa que el triomf del propi jo. El violent necessita ser algú.
Dissortadament la violència no és lluny de nosaltres i exercir-la o patir-la és més fàcil del que ens pensem. Perquè no només és física. No la menystinguem.
La responsabilitat com a cristiana em convida a apostar en tot moment pel bé i per la pau i a encoratjar els altres a fer el mateix.
ANNA MARIA MUNTADA BATLLE
GRANOLLERS
La nit de Reis
La nit del 5 de gener és, des de fa set anys, la nit més esperada a casa. Tinc dues filles, una de set anys i una altra de cinc, i no és pagat veure’ls les cares quan sortim a veure la cavalcada i gairebé ploren de l’emoció quan veuen passar Melcior, Gaspar i Baltasar. Crec que la dels Reis és una tradició meravellosa, que fa que els infants visquin amb il·lusió una de les millors èpoques de la seva vida, en la qual encara conserven la innocència. Però també crec que és important gestionar bé amb les criatures la part complicada d’aquesta festa: el materialisme que se’n desprèn. A casa, procurem que els regals siguin pocs: així les nenes els valoren més i comencen a comprendre que les coses materials no donen la felicitat.
ROSA SÁNCHEZ
BARCELONA
