CARTES I MISSATGES

Cartes a la Directora 09/01/2020

Les formes al Congrés

A classe intento que els alumnes no diguin paraulotes. De vegades se’ls n’escapa alguna quan s’equivoquen en algun exercici i de seguida ells mateixos se n’adonen i demanen perdó.

Després de veure el ple d’investidura al Congrésdiumenge passat penso que algú hauria de dir als diputats que hi ha paraules (insults) i formes que no es poden mostrar quan es té la responsabilitat que tenen ells. No es pot dir segons què quan estàs treballant, no es pot insultar un company de feina. Han de ser conscients que són representants d’una part de la població que els ha votat i que quan parlen no ho fan només per a ells. Hi ha coses que és evident que tampoc s’haurien de dir en privat, però aquí ja entra en joc la part humana de cadascú, les seves maneres i el seu pòsit de ressentiments.

Mentrestant i com a mínim, en públic, cal conservar les formes, i més si són representants electes i cobren com a treballadors públics.

EULÀLIA RODRÍGUEZ PITARQUE

TORROELLA DE MONTGRÍ

Al nou govern

Al nou govern de coalició, el primer de la democràcia, li demanaria que compleixi amb la promesa de diàleg. Que tot allò que s’ha dit aquestes últimes setmanes, que les paraules que tímidament han fet que s’acostessin posicions per possibilitar la investidura, no hagi estat en va. Que ara que tots plegats comencem a veure que hi ha una mínima possibilitat d’entesa no ho engeguin tot a rodar. Fa anys que els catalans demanem que se’ns escolti, que se’ns tracti com un subjecte polític. Això no va d’independència, va de respecte, va de democràcia. Esperem que el govern espanyol hagi entès que no hi ha cap altra via per resoldre el conflicte que el diàleg i que aquest diàleg sigui de veritat.

CARME SERRA

BARCELONA

Sobre els canvis de tarifes de transport

Viatjar de Sabadell a Terrassa i viceversa està penalitzat amb les noves tarifes de transport. Costa el mateix anar de Sabadell a Barcelona -el trajecte dura gairebé 40 minuts- que viatjar de Terrassa a Sabadell -cosa que s’aconsegueix en només 10 minuts-. ¿Com és possible que en els dos casos es consideri que es viatja a través de dues zones? Però és que, a més a més, la pujada del preu és intolerable. Fins ara amb una T-50/30 pagàvem uns 40 €. Des de l’1 de gener amb la T-Usual de dues zones paguem 53,85 € per a un trajecte de 8 minuts.

I per què ens obliga el sistema a comprar tantes targetes, quan se suposava que amb el canvi havia de millorar tot per als usuaris? A qui beneficia això? No a molts dels soferts viatgers que abans podíem utilitzar una T-10 d’una zona tant si ens movíem per Sabadell com si anàvem a Barcelona i podíem agafar el bus o el metro al llarg del dia. Ara, per contra, la T-Casual només funciona on s’ha picat per primera vegada. No és una bogeria i un despropòsit?

PILAR CRESPO ÁLVAREZ

TERRASSA

Negociar amb el PSOE

Moltes veus alcen el crit al cel per la “traïció” d’Esquerra i unes altres l’acusen de negociar amb els carcellers dels independentistes.

Crec que se’ls ha de donar cert marge de crèdit. Si no, per què es va llançar i viralitzar la campanya Spain, sit and talk? L’argument de no negociar amb l’enemic és pueril, sempre es negocia amb l’ enemic. Gandhi amb qui ho va fer? Amb l’imperi colonial de la Gran Bretanya, que el va empresonar després de la Marxa de la Sal. Nelson Mandela, amb els que el van tenir tancat a la presó durant 27 anys, picant pedra en una pedrera de calç.

Sisplau, donem temps al temps i tinguem paciència!

JORDI LLEAL I GIRALT

BADALONA