CARTES I MISSATGES

Cartes a la Directora 14/01/2020

Vint anys per fer un desastre ferroviari

Vint anys per fer un desastre. Mira que ho podien haver planificat bé, perquè de temps n’han tingut! Em refereixo a la posada en marxa del nou tram de traçat ferroviari entre Tarragona i Vandellòs.

Aquesta obra, d’uns quaranta quilòmetres, aconsegueix (per fi!) que el tren no travessi la Pineda, Salou, Vilafortuny, Cambrils, Miami-Platja i l’Hospitalet de l’Infant. I aquesta, pel que sembla, serà l’única part positiva perquè tota la resta frega el desastre. Es perden trens, es perden enllaços i una localitat com Salou queda a la pràctica sense tren, ja que per agafar-lo s’haurà d’anar al baixador de Port Aventura (al mig del no res), a Vila-seca o a Cambrils (de fet la nova estació de Cambrils Adif l’ha reanomenada Cambrils-Salou).

I el súmmum és que després de tants anys d’obres, de tanta inversió, de tants retards inexplicables i inexplicats, els nous horaris presentin uns temps de viatge entre Cambrils i Barcelona pràcticament idèntics als que ja hi havia. Els meravellosos trens de les mai prou ben ponderades Renfe i Adif sobre les quals plana l’ombra del corresponent Ministerio continuaran a unes vertiginoses velocitats mitjanes de poc més de 50 quilòmetres/hora. D’això se’n diu avançar, sí senyor!

AGUSTÍ VILELLA I GUASCH

CAMBRILS

Orfes digitals

Els dispositius electrònics són cada vegada més presents en el nostre dia a dia, i han vingut per quedar-se. Ara bé, quan salten les alarmes en l’àmbit educatiu i familiar és quan se’ns planteja la finíssima línia que a vegades separa l’ús de l’abús.

Les enquestes indiquen que una gran part de la població occidental fa un ús excessiu de les noves tecnologies, principalment dels videojocs.

El concepte nadiu digital ha fet fortuna per descriure els individus que formen part de la primera generació que ha crescut en un entorn tecnològic i digital normalitzat. Segons Anna Plans, presidenta de l’Assosiació de Consumidors de Mitjans Audiovisuals de Catalunya , caldria parlar més aviat d’ orfes digitals. De fet, Plans ha posat en marxa una campanya focalitzada en infants de 0 a 3 anys amb l’objectiu principal de conscienciar del perills reals que suposen l’abús de dispositius electrònics els primers mesos de vida. Una realitat que sovint passa massa desapercebuda.

Alerta, que ens hi juguem la salut física i mental dels nostres fills. A més hores de pantalla, menys activitat física es realitza i crec que no sobra recordar que una criatura necessita bellugar-se per a poder créixer.

ANNA MARIA MUNTADA BATLLE

GRANOLLERS

Falta de refinament

“Falta de refinament del país”, aquesta frase que utilitzava en el seu article de divendres Xavier Roig, és símptoma d’una cosa que no només passa a casa nostra, sinó que es produeix en l’àmbit planetari (potser amb més incidència al sud d’Europa). Hi ha certs comportaments humans que, als que ja som grans, quan els observem diàriament i ens tants àmbits, ens trasbalsen. M’explico. A la platea del Liceu, per exemple, jo hi he arribat a veure gent amb xandall. O una altra mostra: beure a morro públicament, sense got. O fer servir un llenguatge barroer. O cridar pel mòbil en locals i transports públics. I tenir converses en veu massa alta als restaurants. El tuteig indiscriminat. L’ús del nom en comptes del cognom en certs àmbits formals, en missives... He treballat bona part de la meva vida en una multinacional anglesa, i com a conseqüència viatjava sovint a Anglaterra: fa uns anys notava que allà s’era molt més formal que aquí. Avui, quan vaig a Londres, m’adono que aquestes diferències ja no existeixen.

ÁNGEL MARCO

SANT JUST DESVERN