CARTES I MISSATGES

Cartes a la Directora 18/01/2020

Oposició de trinxeres

Bregues, insults, amenaces, crides a la intervenció militar... Aquest apocalíptic deliri passa quan les urnes no afavoreixen les dretes. Els fa sentir desolats no viure en temps passats quan el poder els pertanyia “per la Gràcia de Déu” i els trasbalsa aquesta tremenda apostasia de l’electorat. I per recuperar el poder maquinen un relat cada vegada més encès en el qual estenen el dubte de legitimitat i clamen per un “aixecament popular contra el govern traïdor, il·legítim i enemic de la sobirania nacional”. Fins i tot el Financial Times, diari econòmic conservador, afirma que “una part de la classe política” -imaginin quina-“ha tornat a caure en l’animadversió i la polarització que va precedir a la Guerra Civil”.

Creuen que Espanya és de la seva exclusiva propietat i la seva manca democràtica els impedeix acceptar un govern legítim que han votat milions d’espanyols que, mal que els pesi, s’ocuparà del que importa a la gent, inclosa Catalunya.

Siguin ferms, no nocius.

MIGUEL FERNÁNDEZ-PALACIOS GORDON

MADRID

Més informació i menys incidències

El 14 i 15 de gener van ser dies de grans retards i desinformació per als usuaris de Rodalies de Catalunya, especialment a les línies R11 i RG1. És paradoxal, però, que el tren convencional, que és l’eina per a la mobilitat social i sostenible per excel·lència, cada cop vagi pitjor. Cada vegada es produeixen més incidències i els usuaris disposen de menys informació i quan la reben, aquesta és molt confosa. En plena era digital, els dispositius d’informació i avisos de Twitter i altres xarxes socials ens adverteixen tard i malament. Per altra banda, amb més i millor manteniment de la xarxa es podrien evitar molts d’aquests desajustaments i avaries diverses.

JOSEP M. LOSTE

PORTBOU

La música

A ningú se li escapa el gran potencial de transformació que té la música. De fet, tota revolució té la seva banda sonora. Pot remoure esquemes però a l’hora pot apaivagar ànims. Ja ho proclama la dita popular: la música amanseix les feres. Una cançó ens pot transportar a un moment passat i fer-nos sentir feliços o, al contrari, generar en el nostre interior desassossec, melancolia o tristesa. Un concert per a violí de Bach ens pot ajudar a relaxar-nos i a desconnectar al final d’un dia complicat. La música és un motor molt potent per canviar les persones, tant des del punt de vista espiritual com físic o social. Per aquest motiu és molt recomanable visitar l’exposició: Òpera, passió, poder i política que es pot gaudir aquests dies al CaixaForum i que és un viatge per vuit teatres principals d’Europa, inclòs el Liceu, per entendre el context històric de cada òpera i la relació que té amb la ciutat.

ANTONI VILANOVA CASALS

BARCELONA

On és el museu?

Igualment que altra gent, fa moltes dècades que espero que s’inauguri a Girona un museu d’art contemporani com cal. Sense anar gaire lluny, que fos de la categoria del de Ceret, però en gran. Ho dic esperonat per l’article de Narcís Selles (publicat a l’ARA comarques gironines el 16/1/20) que resumeix bona part de la problemàtica en el seu títol: De dissipacions patrimonials, dirigismes espuris i negligències institucionals.

Quan, els anys vuitanta i noranta, la meva dona obria durant l’estiu al poble de la Pera una petita galeria d’art contemporani, vàrem poder gaudir de tota una generació d’excel·lents artistes gironins que es trobaven en l’apogeu de la seva carrera. Sembla mentida que hagin de marxar d’aquest món sense veure reconeguda, degudament i de manera permanent, la seva importantíssima contribució a la cultura del país. Per no dir res de les generacions anteriors i posteriors.

HENRY ETTINGHAUSEN

LA PERA