CARTES I MISSATGES

Cartes a la Directora 19/01/2020

Peatge electoral

Quan un partit polític comença a donar cops de volant ideològics a dreta i esquerra, tard o d’hora ha de pagar peatge electoral, social i polític. Li toca emmirallar-se davant d’una societat que li fa reclamacions i li passa factura, perquè bescanvia un panorama visceral-emocional per un panorama molt més racional i crític. Al principi, el partit polític pagarà un peatge a les eleccions en forma de pèrdua de vots. Més tard, i si la seva actitud de ziga-zaga es fa crònica i no canvia de tarannà, els militants i alguns alts càrrecs del partit deixaran, d’una manera o una altra, la primera línia de la trinxera ideològica, aquella que sempre és més dura i en què s’han d’encabir totes les confrontacions. Ningú pot estar tota la vida enfrontat, enutjat i emprenyat. Ningú pot passar-se la vida convertint els seus adversaris polítics en eterns enemics, això acaba amb la paciència i fins i tot amb la salut de qualsevol. Tot això ho vam veure en un partit polític que encara avui no diu clar si és liberal o si és dreta de soca-rel.

JESÚS GARCIA BOADELLA

LLEIDA

Homenatge a Isabel-Clara Simó

S’ha dit que el millor homenatge que ara es pot fer a l’escriptora i periodista Isabel-Clara Simó és llegir-la o regellir-la. Som molts els que sempre esperàvem amb delit el seu nou llibre o article. I al cap dels anys l’havíem llegida molt. Va escriure molt. No només era una gran defensora de la seva llengua, era una gran defensora de la llibertat.

EULÀLIA RODRÍGUEZ PITARQUE

TORROELLA DE MONTGRÍ

La roda del molí

“Poc s’ho pensa, la roda del molí, que mentre esclafa i mol el petit gra de blat, el gra mol també la mola del molí”. L’Estat és una enorme roda pètria que ens esclafa contínuament, però nosaltres, com petites llavors, anem afinant la mola. És una feina contínua i persistent de desgast.

En l’actual litigi entre l’Estat i el govern/Parlament de Catalunya, hi ha veritablement un enorme desnivell de poders: polítics, econòmics, policials, judicials, etcètera. Però a Catalunya els polítics i la societat, malgrat ser conscients d’aquesta diferència abismal, hem de seguir treballant per arribar al nostre objectiu: la independència. La constància, la tossuderia, la perseverança per no defallir, per no fer ni un pas enrere, s’han de mantenir. És una lluita entre l’Estat que no vol permetre un referèndum i la voluntat de centenars de milers de catalans independentistes republicans. Una lluita desigual en què hem de persistir. Perdrem combats, però al final guanyarem la independència. El temps ho dirà!

JORDI LLEAL I GIRALT

BADALONA

Menors tutelats

Aquests dies he anat seguint a l’ARA la notícia sobre la xarxa d’explotació sexual a menors tutelats a Palma (Mallorca). No ho puc entendre. Pel que he pogut llegir sobre el cas, 16 menors -15 noies i 1 noi- que es troben sota la tutela de l’Institut Mallorquí d’Afers Socials han estat víctimes d’una xarxa de prostitució infantil. Entenc la complexitat de treballar amb menors que es troben en situacions límit. I no poso en dubte que hi ha uns mecanismes establerts i que deuen funcionar. Però tot i això, em sembla increïble que menors que es troben sota tutela pública (i no en són un o dos) hagin pogut patir aquest tipus d’agressions.

MARIA LÓPEZ

BARCELONA

Jordi Cuixart

Quan dijous vaig veure la imatge de Jordi Cuixart fora de la presó no vaig poder evitar que em saltés una llàgrima. Un total de 822 dies després de ser engarjolat amb acusacions injustes, per fi, el president d’Òmnium Cultural podia reunir-se amb la seva família a casa seva. És trist que només fos per un període de 48 hores. Tot ben injust.

JOAN GARCÍA

L’HOSPITALET DE LLOBREGAT