CARTES I MISSATGES

Cartes a la Directora 13/02/2020

Eutanàsia

Altre cop, el PP, pels seus prejudicis religiosos en assumptes que ens afecten a tots, tergiversa les coses parlant de “suïcidi assistit” i “solució final” per “estalviar costos sanitaris i pensions” en un debat sobre l’eutanàsia. El partit no parla, però, de les seves polítiques de retallades en sanitat i dependència. I per embolicar encara més la troca, ens parlen de les cures pal·liatives, com si una cosa tragués l’altra. Les cures són òptimes quan el malalt, malgrat la seva gravetat, anhela viure sense dolor físic. I què passa quan el malalt no vol viure? L’eutanàsia existeix perquè, quan un malalt no pugui valer-se per ell mateix -si pogués s’acabaria el debat- i no suporti més el suplici, sol·liciti, sense implicar penalment a qui l’estima o a un professional, assistència per deixar aquest món.

Cal que els conservadors entenguin d’una vegada que a ningú se l’obliga a morir ni se li imposa acabar amb la vida d’un ésser estimat -un dels actes d’amor més grans, i paradoxalment més punyents, que poden donar-se.

MIGUEL FERNÁNDEZ-PALACIOS GORDON

MADRID

Nenes científiques

Aquesta setmana s’ha celebrat el Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència. En aquest sentit, cada cop més veiem dones científiques que són referents per a les més joves, i estem superant la barrera del gènere en un sector en què la visibiliat fins ara era marcadament masculina.

Tot i així, encara ens queda un llarg camí per recórrer, fins que vegem, per exemple, que hi ha tantes dones premis Nobel científics com homes. Així reforçarem la idea que la ciència també és per a nosaltres. Fer que es puguin realitzar els somnis de les nenes del futur ha de ser una prioritat de les polítiques d’igualtat de gènere.

EULÀLIA RODRÍGUEZ PITARQUE

TORROELLA DE MONTGRÍ

Temors tramposos

Hans Rosling afirmava, en el seu llibre Factfulness, que la por i la negativitat eren els dos components que s’amaguen rere la idea equivocada que “les coses van a pitjor”. Coronavirus, escalfament global, inestabilitat política... són tots sinònims d’incògnites decisives, amb una poderosa càrrega de neguit que estimula una visió negativa del món, malgrat que aquest és un lloc millor any rere any.

Al final, cap virus es propaga més ràpid que la por. Convido, doncs, a la lectura d’aquest gran llibre, per mirar els problemes del món amb ulls més crítics.

JAUME MARTÍNEZ GORRIA

BARCELONA

La discreció i la intel·ligència

La Diana Garrigosa ens ha deixat per sempre. El dolor neix del fet que mai més hi podrem tornar a parlar, a riure, a discutir, a compartir.

He passat els últims anys a prop seu a la Fundació Contra l’Alzheimer i la Fundació Catalunya Europa i el que més he admirat d’ella és la seva discreció. Mai va criticar ningú gratuïtament, sempre va procurar la col·laboració i va evitar la confrontació si no era estrictament necessària. És una mostra d’intel·ligència. Garrigosa mai va pretendre tenir un protagonisme impostat i sempre va buscar la col·laboració i l’ajut quan pensava que sola no se’n podria sortir... i els va aconseguir sempre. És una mostra d’empatia i habilitat.

Va tenir un paper gens fàcil: ser la companya d’un home excepcional, el millor alcalde de Barcelona de l’últim segle i un gran president de la Generalitat que, si hagués aconseguit el visionari objectiu d’un nou Estatut, ens hauria estalviat molt de patiment i molta entropia política.

Descansi en pau.