CARTES I MISSATGES

Cartes a la Directora 14/02/2020

Oposicions 2020

El conseller Bargalló i el seu departament han presentat recentment els últims retocs per a les oposicions al cos de professors de secundària. Si educar és orientar l’individu perquè assoleixi coneixements contrastats i criteris objectius, ara l’elecció dels docents va en sentit contrari. Les noves oposicions valoren molt poc el nivell de coneixements dels docents en la seva especialitat i tenen més en compte el com. El plantejament del departament ja no és que l’ensenyament es fonamenti en els coneixements i en un professorat sòlidament format en la matèria que ensenya, sinó en reduir les especialitats docents, mantenint-ne el nom però buidant-les de contingut.

La prova d’això és que no cal titulació afí per presentar-se a una determinada especialitat docent. De fet, la primera prova de l’oposició, eliminatòria, la pot superar qualsevol aspirant sense tenir coneixements sòlids de la seva especialitat, només cal que domini la terminologia competencial que el departament ha creat a tal efecte. En el mateix sentit treballa la segona prova eliminatòria, en què s’han gairebé eliminat els coneixements de l’especialitat a demostrar. De fet, la part pràctica, que equival a un 70% de la nota, l’han reconvertit en un supòsit didàctic en què els coneixements de l’especialitat han sigut substituïts per qüestions generals. ¿Ens hem begut l’enteniment?

DAVID RABADÀ I VIVES

BARCELONA

Uns Oscars diferents

En la recent gala dels Oscars, el coreà Bong Joon-ho, amb el seu film Paràsits, va passar per davant de claríssims favorits com 1917 o Joker i es va endur estatuetes a millor pel·lícula, millor director, millor guió original i millor film de parla no anglesa o internacional.

Paràsits és essencialment un crit de denúncia contra la desigualtat social al seu país d’origen.

Segur que el mateix Joon-ho no hauria pensat mai que seria el guanyador dels Oscars, però sembla força clar que ha estat l’encarregat d’inaugurar una nova època en una Acadèmia que es va obrint a poc a poc a un altre tipus de cinema que no és el de Hollywood. S’intueix, d’alguna manera, una nova concepció en la visió cinematogràfica. Mai en la història dels Oscars una pel·lícula de parla no anglesa havia sigut reconeguda de tal manera i això mostra part d’aquest canvi. Una nova realitat que ja no dubta en començar valorar amb més justícia films realment rodons, intel·ligents i transgressors.

ANNA MARIA MUNTADA BATLLE

GRANOLLERS

Tercera via

En els últims dies, Marta Pascal i Santi Vila han presentat dos llibres amb les seves opinions i perspectives de futur, tenint en compte els fets transcorreguts des de l’octubre del 2017. A les presentacions de tots dos llibres hi han assistit personalitats i polítics que en el seu dia es van mostrar partidaris de la coneguda com a tercera via, que, com sembla, torna a estar en primera línia. Del que es tracta és d’obtenir més competències i finançament amb un Estatut nou o renovat. En realitat, això és el que ofereix el nou govern de Sánchez. És a dir, un intent de tornar on érem fa uns anys i on teníem una certa influència en la vida política espanyola a canvi de donar suport al PP o al PSOE, però sense crear problemes identitaris ni reivindicatius. En definitiva, la política de l’expresident Jordi Pujol. Tants esforços per tornar a la casella de sortida. M’agradaria escoltar l’opinió sobre aquest tema dels ciutadans que encara avui, quatre mesos després de la sentència, es manifesten i protesten cada dia a la cruïlla de Meridiana amb Fabra i Puig. Per cert, on són els mitjans de comunicació que no informen d’aquesta exemplar, pacífica i constant protesta ciutadana?

DIONÍS BEL LÓPEZ

BARCELONA