Els joves que no surten a la campanya del Carnet Jove
La Generalitat de Catalunya ha endegat darrerament una campanya sobre el Carnet Jove per donar visibilitat als nous descomptes de què poden gaudir els joves, campanya que es pot veure en diferents mitjans audiovisuals. És curiós observar, però, que sembla que els joves amb algun tipus de discapacitat no existeixen. En cap de les seqüències dels anuncis es veu reflectida aquesta realitat. Tanmateix, són joves que també van a museus, es treuen el carnet de conduir, porten ulleres, juguen a videojocs, van a classes de ioga, paguen les seves despeses, etc. Són joves que també formen part de la nostra societat, i tenen el mateix dret a beneficiar-se dels descomptes del Carnet Jove. És més, la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat reconeix que els estats han d’implementar mesures per garantir els drets d’aquest col·lectiu amb igualtat de condicions amb les altres persones. Sembla que les paraules del Molt Honorable President de la Generalitat, en què comentava que les persones amb discapacitat seran una prioritat, no han arribat a alguns dels seus Departaments.
NÚRIA GÓMEZ
MOLINS DE REI
El mediador
JxCat reclama un mediador perquè ERC el va votar al Parlament. Però ara ERC diu que no és imprescindible perquè l’altra part no el vol, i això pot retardar l’inici del diàleg. M’imagino com anirà la negociació. La part catalana demanarà l’amnistia i els diran que no, i potser es canviarà la llei perquè la sedició desaparegui del Codi Penal. També reclamaran un referèndum i els diran que això no cap dins la Constitució però que, a canvi, es pot reconèixer Catalunya com a nació cultural dins l’estat espanyol. La part catalana exigirà un pacte fiscal, amb clàusula de solidaritat, que faciliti que l’actual dèficit fiscal es rebaixi fins a un màxim suportable. Això serà factible, però haurà de ser estudiat per Hisenda per incloure-ho dins del nou model. Igualment, s’exigirà que es compleixi el percentatge d’inversions que correspon segons el percentatge de població. Això serà acceptat. També es demanarà la gestió de Rodalies, ports i aeroports. Això també pot ser factible. I tres anys per a la implantació dels acords. Cal el relator?
DIONÍS BEL LÓPEZ
BARCELONA
Sobre la Constitució
Vaig votar sí al referèndum de la Constitució del 1978, creient que aquell text posaria punt final al feixisme, a la repressió, als presos polítics, a l’exili, al pensament únic i a la dictadura. Els populars es van fer constitucionalistes quan es van adonar que la carta magna, elaborada sota amenaça militar, garantia la continuació de tot l’anterior. I la Constitució ha superat les lleis del movimiento a l’hora de protegir la cleptocràcia hereva de la dictadura.
No és que la carta magna hagi traït el que prometia, perquè mai va prometre res, però sí que ha defraudat les esperances dels que volíem una Espanya millor, més lliure, democràtica, tolerant i pròspera.
En veure que al país segueix havent-hi feixisme institucional, repressió, presos polítics, exiliats, pensament únic i que tornem cap a la dictadura, ja no puc creure en una Constitució que és el ciment que ho va enganxar tot perquè res canviés.
MIQUEL GONZÁLEZ QUINTANA
MANRESA
Màrqueting al metro
És evident que les pantalles que han col·locat a les andanes del metro per saber quin vagó va més ple, quan resulta que el 90% dels metros tenen vagons intercomunicats, és una gran operació de màrqueting. El que necessitem és més freqüència en el servei i menys virgueries tecnològiques.
CISCO VILARDEBÓ
BARCELONA