CARTES I MISSATGES

Cartes a la Directora 23/02/2020

Abogados Cristianos i Willy Toledo

L’associació Abogados Cristianos ha denunciat l’actor Willy Toledo per haver blasfemat. Malgrat que ho sembli, no és un titular tret d’una crònica literària del Segle d’Or espanyol sinó que és tan recent que el judici es va celebrar el 17 de febrer.

El més estrany és que aquest col·lectiu, preocupat pel bon nom de Déu, ha guardat silenci en temes com que es portés un assassí sota pal·li, cosa que devia ofendre més Déu que les paraules més o menys barroeres de qualsevol. Tampoc han dit res de treure els desapareguts de les cunetes, molts d’ells cristians creients, i en qualsevol cas fills de Déu, però que l’Església ha oblidat vergonyosament.

Ni s’han manifestat pels més de 30.000 nens robats, la majoria en institucions dependents de l’Església, una cosa que segur que ofèn Déu perquè és tan greu que clama al cel. No han protestat cada cop que l’Església ha protegit un capellà pederasta canviant-lo de municipi sense informar les autoritats del delicte comès i sense mostrar la més mínima compassió per la víctima. Tampoc van protestar quan van veure un crucifix sobre la taula de Juan Cotino mentre es burlava del dolor dels familiars dels 40 morts al metro de València, però segur que a Déu el va ofendre veure com s’amagava al darrere de símbols religiosos.

Si Abogados Cristianos vol fer alguna cosa per la fe, podria deixar que la gent digui el que vulgui, que per això Déu ens va donar el do de la paraula i ens va fer el regal de la llibertat, no perquè el qüestioni cap il·luminat.

MIQUEL GONZÁLEZ QUINTANA

MANRESA

Raó i sentit de la llengua

Les ideologies generen conflictes que la cultura no percep. Aquest seria un principi bàsic a l’hora d’analitzar el rebombori generat per un discurs que no hauria de ser necessari. Malauradament, la llengua ha esdevingut causa i eina d’agressió per a aquells que no entenen el valor intrínsec d’una parla. No vull saber el motiu, per massa pervers, de la destrucció d’una llengua en nom d’una altra, però l’ofensa és tant gran que t’obliga a parlar i sortir per defensar el més feble, en aquest cas la més feble, la meva llengua, el català. I no pas defensar-la del castellà sinó d’aquells que la menystenen i no se la volen estimar. Jo estimo les llengües, totes les llengües, perquè les entenc com un bé comú, però sempre em posaré al costat d’aquelles que se sentin amenaçades sense renunciar al plaer d’utilitzar aquelles altres que són d’ús majoritari i que puc entendre i puc parlar. Són poques i m’agradaria que fossin més. Tinguem sentit comú i apliquem-nos aquell principi diplomàtic d’adreçar-se a l’interlocutor en la pròpia llengua. La quotidianitat de les accions referma els principis bàsics d’una convivència cultural.

IGNASI RODA

BELLATERRA

Crisi de solidaritat

La campanya de Mans Unides que lluita contra la fam al món ens avisa clarament sobre la greu situació ambiental que pateixen els països subdesenvolupats, sobretot alguns a l’Àfrica. Amb la campanya se’ns convida a una aguda presa de consciència sobre la destrucció del planeta, amb la consegüent desaparició d’ecosistemes i del deteriorament del territori i de la vida de les comunitats més pobres. Aquesta crisi socioambiental és, en realitat, una flagrant crisi de solidaritat que implica un desequilibri cada vegada més gran. Hi ha un claríssim problema de justícia distributiva a nivell mundial. Els països desenvolupats produïm més del que necessitem i massa sovint carreguem als governs la solució de tots els problemes.

Obrim-nos a un nou camí amb una vida més sòbria i més compromesa amb models de desenvolupament solidari que ens permetin connectar l’exercici de la cura de la natura amb el de la justícia per als més empobrits i desfavorits.

ANNA MARIA MUNTADA BATLLE

GRANOLLERS