Recuperar l’estatus de la llengua
Avui, dimecres 26 de febrer, es constituirà la tan esperada taula de diàleg entre el govern espanyol i el govern català. El contingut dels temes que es tractaran sembla que encara es desconeix, malgrat que el president Pedro Sánchez va portar una llista de 44 qüestions per tractar a l’anterior entrevista amb el president Torra.
Ens temem molt que no hi estigui present una qüestió tan cabdal com és la recuperació de l’estatus de la llengua catalana com a mínim a la situació que tenia abans que el govern del PP, durant el seu mandat, dictés les més de 60 disposicions que l’ataquen i la marginen en l’àmbit administratiu i social.
És una qüestió gens difícil de resoldre, si uns i altres volen de debò començar amb bon peu el diàleg. I seria un bon símptoma que aquest tema tan transcendental per al futur de Catalunya hi fos present.
Alguns catalans obliden massa sovint que “la llengua és la nació”, sempre i també en els nostres dies.
JOAQUIM ARENAS I SAMPERA
PREMIÀ DE MAR
La precarització de la sanitat
Com a metge, veig amb preocupació la progressiva precarització de la sanitat pública, també denunciada repetidament pels pacients. El problema bàsic és la manca crònica d’inversió com a conseqüència de la limitació econòmica que pateix Catalunya. Ja que no sembla haver-hi una manera senzilla de solucionar la qüestió, almenys proposo informar els usuaris de la causa fonamental del problema. Suggereixo penjar a hospitals i centres de salut unes pancartes (si la Junta Electoral no s’hi oposa) on digui: “Les hemos destrozado el sistema sanitario”, cèlebre frase de De Alfonso a Fernández Díaz, que sembla oblidada i enterrada i que no ha portat cap repercussió política, judicial o de cap altre tipus. Almenys així sabrem cap on hem de mirar quan tinguem els parents ingressats als passadissos dels centres d’urgències.
JOAN DOMÈNECH OLIVA
BARCELONA
La injustícia que pateix el món agrari
Vaig passar molta vergonya quan vaig sentir que els agricultors venen el quilo de patates a 0,17 euros. A la meva família, durant la primavera i l’estiu teníem un petit hort i requeria molt treball diari. Cada vegada que vaig al supermercat i veig les patates i altres productes a un preu tan baix només puc pensar en la injustícia i la mala gestió que pateix el món agrari davant dels supermercats. Sens dubte, una cosa important falla des de fa diverses dècades en la cadena de distribució.
CLAUDIA SOBREROCA VILADOMIU
BARCELONA
Un bloc fet engrunes
L’atomització del que hauria de ser un bloc del corrent independentista no té aturador, ha entrat en una espiral embogida sense que se’n pugui entreveure el final, i més ara que es preveuen unes noves eleccions a Catalunya.
A l’hora d’asseure’s al voltant de la taula de negociació, totes les parts s’han de conjurar per ser intel·ligents, pacients i discrets, perquè no hi ha dues parts negociant. Malauradament a cada banda també hi ha distints interessos sobre què s’ha de negociar: a la banda catalana, uns la independència i l’amnistia, altres una autonomia forta i l’indult; a l’espanyola, donar una mica de peixet i en tot cas rebaixar les penes.
Seran capaços de fer-ho com un sol bloc o continuaran amb les picabaralles de cara a les pròximes eleccions?
JORDI LLEAL I GIRALT
BADALONA
