CARTES I MISSATGES

Cartes a la Directora 29/02/2020

Amb quin equip negociem?

En les negociacions entre Catalunya i Espanya hi ha vuit negociadors per bàndol, de moment sense paritat entre dones i homes.

No se saben les regles del joc, ni el temps que duraran les trobades, ni els temps de descans, ni tampoc si hi haurà àrbitre o relator que aixequi acta del que ha succeït, i no consta que hi hagi VAR. ¿Serà legal donar puntada de peu als temes i endavant? ¿Hi haurà fora de joc? ¿En cas de joc brut o subterrani qui traurà les targetes d’amonestació o d’expulsió? ¿Si algú és baixa, podrà ser rellevat al mateix moment? ¿Es respectarà l’equilibri entre JxCat i ERC sense enveges i malfiances entre ells? ¿Seran titulars indiscutibles Quim Torra i Pere Aragonès? ¿Es podran fer canvis de negociadors quan els temes requereixin especialistes en driblar, córrer per la banda o fer una jugada malabar?

En definitiva, s’espera que els nostres representants deixin de banda partidismes i personalismes, perquè estan negociant en nom dels catalans, siguin del color que siguin, i ho fan per preservar la nostra dignitat i amb l’objectiu de la nostra independència.

Som un equip!

JORDI LLEAL I GIRALT

BADALONA

Virus i empatia

El fenomen -o potser hauria de dir la crisi- del coronavirus demostra com ens sentim de vulnerables i fins a quin punt donem més importància a tot el que ens passi a nosaltres directament o a les persones que coneixem. Hi ha moltes desgràcies i calamitats que tenen lloc en altres parts del món, que afecten un nombre molt més gran de persones que no pas la Covid-19 a Espanya, i que maten moltes més persones. Però per a nosaltres no existeix més que el que tenim més a prop.

I tot plegat és comprensible, esclar, però arribats al segle XXI no deixa de ser una mica trist. Podríem haver anat una mica més enllà en el camp de l’empatia.

JOAN GARCIA

L’HOSPITALET DE LLOBREGAT

Reparar el teixit social

A Europa s’ha avançat en la convivència entre els creients de diferents religions. En canvi, en el camp de la política com aquell qui diu encara estem a les beceroles. Les opcions partidistes provoquen crispacions. Es polaritzen els punts de vista i les referències històriques sobre els mateixos fets. Això ens impedeix acceptar amb naturalitat la vivència del que és diferent. L’enfrontament i reconstrucció del teixit social només s’aconseguirà amb una decisió seriosa de moltes persones i grups: comprendre el que els altres viuen, senten i pensen. Una decisió que condueix al diàleg, que no és altra cosa que mirar d’entendre, d’empatitzar, de posar-se amb respecte en la pell de l’altre per comprendre’l i acceptar-lo. Persones que podem pensar diferent i desitjar models de societat diferents hem de poder conviure i tenir molts espais en comú. A partir d’aquí es pot anar creant una narrativa en què tothom es reconegui i que creï àrees de consens i de construcció social en el respecte a la diversitat, tot obrint camins que condueixin a una nova convivència més avançada i més pacífica.

ANNA MARIA MUNTADA BATLLE

GRANOLLERS

Incentius per reciclar

Quina alegria, per fi una mesura per incentivar el reciclatge. Fa vint anys, a Alemanya ja era una pràctica habitual que al tornar un envàs al supermercat et donessin alguna simbòlica retribució econòmica. Avui, per primer cop, una casa de iogurts dona 2 cèntims per envàs retornat. Si volem passar del 38% al 60% de reciclatge, crec que haurien d’apostar per incentivar econòmicament, ni que sigui de manera simbòlica. No n’hi ha prou amb dir que ho fem molt bé.

MARGA TORRE

BARCELONA