8-M: el paper de cadascú
Ja s’acosta el 8 de març, el Dia Internacional de les Dones, quan arreu del món milers de persones reivindiquen el paper de la dona a la societat i fan una crida a la lluita, a la igualtat i a l’empoderament femení.
Cada vegada més dones i homes són conscients de la rellevància que pren aquest dia per canviar aquesta injustícia social. Tot i així, encara falta una consciència col·lectiva real que permeti un canvi a escala global.
El problema recau en el focus de responsabilització on es posa aquesta lluita, ja que no és únicament de les dones o dels col·lectius feministes, sinó que totes en som responsables i està a les nostres mans canviar aquesta situació. Hem de deixar de permetre la cosificació de la dona tant en els mitjans de comunicació i en la publicitat com en el llenguatge sexista que podem sentir diàriament de persones del nostre entorn; frenar l’atenció que estan rebent els discursos misògins de la ultradreta a la societat i que s’estan normalitzant cada vegada més; reclamar un sistema judicial que garanteixi els drets de les dones en lloc de caure en la revictimització i el qüestionament persistent de la dona; exigir igualtat en les condicions laborals amb les mateixes condicions salarials que els homes i en què no s’infravalori la posició de la dona, i una modificació en les polítiques de seguretat tant social com urbanística, transformant carrerons foscos en carrers més amples i il·luminats on no sentim por al caminar soles.
Cal una reflexió profunda sobre el paper individual que cadascú estem tenint i entendre que no és només ser-ne conscients, sinó partícips.
ESTHER BARNIOL XICOTA
SANT CUGAT DEL VALLÈS
Perpinyà: un altre cop
Sí, un èxit. Sí, amb el president Puigdemont. Amb tanta gent, amb alegria i civisme, vam retrobar la revolució dels somriures... Però vam retornar també a l’època dels llibres, la premsa i les pel·lícules prohibides, quan la frontera separava la democràcia del franquisme.
I també amb la policia. Una policia que va impedir l’accés de milers de persones que havien fet centenars de quilòmetres per ser-hi. Senyor Pedro Sánchez, vostè té un problema. Li han crescut els tejeros. Policies i fiscals. La fiscalocràcia i l’estat policial torpedinen la taula de diàleg. Són els agents del tristfachito (PP, Ciutadans, Vox).
Descontrol policial i judicial (més investigats, més multes, més repressió). Com s’ho farà per no perdre credibilitat i no ser un president de fireta? Faci el favor d’actuar abans que el descontrol no sigui total i ens trobem amb jutjats i comissaries militars.
RAIMON GUSI AMIGO
VILAFRANCA DEL PENEDÈS
Buscar solucions o enquistar el problema
No ho comparteixo, però en democràcia és legítim opinar que Espanya és una sola nació, com també que no es vol aquest estat i se’n vol crear un de nou... Però, sisplau, no ho bloquegin tot esperant imposar-se, que portem anys hipotecant per aquesta qüestió tota la resta de temes que afecten les condicions de vida de la gent, també la dels catalans i catalanes! ¿No veuen uns i altres que són molts, certament, però no tenen prou suport intern ni reconeixement internacional per imposar-se? Cap bloc té prou força i ho saben, però una part de cada bloc s’ha instal·lat en aquestes posicions perquè els dona vots dins del seu sector, encara que això impossibilita desbloquejar la situació i avançar en cap direcció. La seva prioritat és guanyar les eleccions a Espanya (el PP+Cs) o a Catalunya (JxCat), i amb aquest objectiu es retroalimenten. Ho veiem ara amb la tan reclamada taula de negociació entre governs. Que defensin el que vulguin, però que no menteixin ni bloquegin el dia a dia de la governabilitat de les nostres societats.
XAVIER RIU SALA
BARCELONA
