CARTES I MISSATGES

Cartes a la Directora 17/03/2020

La societat en què vivim

Vistes algunes de les coses que han passat aquests dies, sembla que tenim una part de la societat que practica l’individualisme més extrem: el “primer jo, després jo i per acabar jo”, que és superficial i materialista i que es creu molta de la desinformació que circula a les xarxes socials.

A aquesta societat li estem demanant responsabilitat, quedar-se a casa, seguir instruccions que li són incòmodes en nom del bé comú.

Dissabte vaig passar per una pista de futbol sala que era a vessar de joves gaudint del primer dia de festa del confinament (“perquè quedar-se a casa és avorrit i m’han ensenyat que la meva felicitat és el primer”). Després veiem les imatges dels supermercats saquejats o de milers de persones anant a la Cerdanya a prendre l’aire quan poden portar-hi la malaltia. L’esforç i el sacrifici de la majoria, desfet per l’egoisme i la inconsciència de molts.

RUBÉN RODRÍGUEZ RODRÍGUEZ

CERVELLÓ

Renunciar a l’herència

Diu el rei actual que renuncia a l’herència del seu pare, sembla que per no beneficiar-se de diners contaminats. Però l’herència més contaminada (que arriba de la mà del dictador) és la corona. I a aquesta herència no hi renunciarà. La renúncia anunciada no és res més que postureig.

JORDI PLAIÀ I MUNTANER

BARCELONA

Recuperar el sentit comú

Alguns treballadors han hagut de desplaçar-se fins als seus llocs de treball, a d’altres els han enviat cap a casa: a molts els preocupa el col·lapse de l’economia i que això afecti el seu futur laboral. Alguns joves estan espantats per si les circumstàncies condueixen a un ajornament de la selectivitat. Els més grans potser fins i tot temen per les seves vides.

Sens dubte, l’esclat d’aquesta situació ha donat lloc a un gran ventall d’esdeveniments i reaccions. Avui, en qualsevol cas, compartim tots un tret comú: ningú s’imaginava que la situació arribaria a aquest punt. Són dies difícils per a tots nosaltres. I, com se sol dir: “El que no ens mata ens fa més forts”. Aprofitem, doncs, per actuar de manera col·lectiva en lloc d’atracar el prestatge del paper higiènic o, pitjor encara, contemplar la crisi com unes vacances.

Són molts els inconvenients que aquesta situació ens haurà deixat, però també són molts els aspectes positius que en podem treure, aplicables, per descomptat, a totes les facetes de la vida. Només cal recuperar entre tots el sentit comú.

JAUME MARTÍNEZ GORRIA

BARCELONA

Corrupció reial

Amb el greu problema sanitari que estem vivint, un fet delictiu pot passar desapercebut, però això no vol dir que hagi de restar impune. No pot ser que hi hagi alguns privilegiats a qui se’ls permet saltar-se les normes i les lleis que la resta de la societat sí que ha de respectar, amb l’aquiescència i el silenci d’uns altres, als quals, per les raons que sigui, ja els va bé mantenir l’statu quo.

Ara, en plena crisi del coronavirus, el rei Felip VI es desvincula dels negocis del seu pare a l’estranger. Just quan s’ha sabut que era beneficiari de dues fundacions. El rei també ha dit ara que li retira l’assignació al seu pare.

Més val tard que mai, diuen; però una no pot obviar que la reacció reial es produeix només arran de les denúncies que corren per diversos mitjans estrangers i que fins ara tant han silenciat la quasi totalitat dels mass media espanyols. Veurem els propers dies com evoluciona tot plegat, si amb el silenci o la tergiversació, tal com tantes altres vegades en temes semblants.

EULÀLIA RODRÍGUEZ PITARQUE

TORROELLA DE MONTGRÍ