CARTES I MISSATGES

Cartes a la Directora 21/03/2020

¿Crisi sanitària o crisi d’estat?

Entre la crisi del coronavirus i la de les maniobres fraudulentes de Joan CarlesI, rei emèrit, ens enfrontem a una pandèmia de la que ens hem de lliurar d’una vegada. Per assenyalar que una societat va de mal borràs per culpa dels que l’administren diem: “Això és una olla de cols”. Si a més la destapem i les cols han bullit, s’ensumarà una forta ferum. S’ha destapat l’olla dels afers foscos de l’emèrit, i Felip VI en el seu discurs davant les càmeres de la televisió es limita a parlar només del problema del virus, sense dir ni piu sobre els foscos afers del seu pare. Frases buides i retòriques: “Hi ha moments en què la realitat ens posa a prova”, “S’ha de resistir i aguantar”. Qui pot tenir confiança en un personatge que fa un any que sap de les trapelleries del seu pare i no les denuncia?

Una olla a tota pressió, amb un reguitzell de fets nefastos que estan en el seu punt àlgid. Que ja s’ha acabat el bròquil, que no podem més, que això no s’aguanta per enlloc i que l’Estat i la monarquia estan en descomposició i la ferum s’escampa per tot arreu.

¿El que estem vivint és una crisi sanitària o una crisi d’estat?

JORDI LLEAL I GIRALT

BADALONA

Que petits que som

Que petits que som quan el blanc es torna negre i només sents impotència perquè tot això no és a les nostres mans.

Mai m’hauria imaginat com es podria enyorar el dia a dia, la rutina, les classes, els cafès al bar, els sopars amb amics, caminar, córrer, saltar... En definitiva, mai m’havia imaginat que podria enyorar la llibertat.

Des de petita m’han repetit que de vida només n’hi ha una, que moltes vegades la vida sorprèn i que no sempre és com esperem. La vida és una contínua lluita amb el que volem aconseguir i el que no tenim. Hem sigut, som i serem sempre lluitadors, grans lluitadors i, per aquest motiu, el que estem vivint només és un entrebanc dins d’aquest llarg recorregut.

Ara més que mai hem d’estar units per poder tornar com més aviat millor a la normalitat i poder veure com ha passat tot aquest núvol.

MONTSE PASTELLS

VILOBÍ D’ONYAR

Els nens i la gent gran

Els nens i els avis estan tancats a casa seva (o alguns dels avis en una residència) des de divendres passat. Per a una persona sana és el confinament més dur que se li pot exigir. Els nens no reben visites de ningú (excepte dels seus pares) i els avis i la gent gran només reben l’ajuda assistencial mínima. Ells han fet els deures. Magda Campins, cap de medicina preventiva i epidemiologia de l’Hospital de la Vall d’Hebron, deia dimecres en una entrevista en aquest diari: “Si no fem un confinament més dur, serà més llarg”. Si es reconeix que el confinament s’allarga més de quinze dies perquè les empreses, el govern i una part de la població no han fet els deures, s’estan vulnerant els drets dels infants, perquè ells sí que han fet els deures. Si tothom (excepte empreses de serveis mínims) hagués fet els deures i s’hagués quedat a casa, la propagació del virus s’hauria alentit més i el confinament no s’allargaria tant. Sí al confinament, però per a tothom.

GLÒRIA CASANELLAS PEÑALVER

SANT FELIU DE LLOBREGAT

Agafar les regnes

Bill Gates va dir en una conferència fa cinc anys: “Si comencem ara, potser estarem preparats per a la pròxima epidèmia”. Les accions a contrarellotge, la falta de recursos sanitaris, els privilegis d’alguns... són indicis que mostren com hem xocat amb la pandèmia. La vella tendència a esperar que passi el pitjor per exhibir signes de reacció ens ha superat.

JAUME MARTÍNEZ GORRIA

BARCELONA