CARTES I MISSATGES

Cartes a la Directora 10/04/2020

Utilitzar els recursos locals contra el covid-19

Soc biotecnòloga en pràctiques. Actualment estic treballant en un laboratori sanitari animal. Durant tota la carrera he estudiat les tècniques de detecció de què tant s’està parlant aquests dies, les PCR. Com que és un procés relativament fàcil, eficient i ràpid, no entenc per què no s’està fent de forma massiva a tots els laboratoris que disposen d’instruments per fer-ho, que n’hi ha, i per contra s’està comprant a preus estratosfèrics altres “tests” no homologats. Si s’estan fent analítiques en un cubicle d’Ifema, ¿no podem adaptar laboratoris per tractar aquest virus? Fins i tot laboratoris destinats a anàlisis veterinàries. Amb un procés d’inactivació que impedeix que el virus sigui perillós, es podria ampliar encara més el ventall de recintes analítics.

Tenim sanitaris que treballen 24 hores al dia donant-ho tot per salvar la nostra gent gran, i jo com a científica no puc quedar-me de braços plegats veient com seguim comprant material inservible mentre les eines de què disposem aquí estan senzillament apagades. Si volem posar-hi solució, el camí no és únicament el tractament o la recerca d’un nou fàrmac. Es poden muntar bústies de recollida de mostres per fer anàlisis massives. Potser aquesta informació no arribarà a ningú o potser arribarà a un 1% de la població i farà que, en comptes de tenir tancat el laboratori, es pugui readaptar per col·laborar en la causa. ¿On i quins laboratoris estan actualment treballant en analítiques de covid-19 i quants podrien fer-ho? La xifra seria sorprenent.

GRÀCIA LINDE TERÉS

LLEIDA

L’angoixa dels autònoms

Soc autònoma des de fa vint-i-dos anys i mai he deixat de cotitzar, així com altres milers d’autònoms i petites i mitjanes empreses. Ara, i amb els nostres negocis tancats, em desespero a l’haver d’afrontar els pagaments d’autònoms, seguretat social d’empleades, lloguer i aviat l’IVA. Amb gran tristesa he hagut de tramitar un ERTO per a les meves treballadores, que encara no han cobrat. A més de tot això, les ajudes promeses no arriben, i encara menys els famosos crèdits ICO, que no seran cap ajuda sinó un préstec estatal a través dels bancs. Aquests, a més, t’obliguen a contractar una assegurança de més, encara que ja en tinguis una. I els diners de l’ICO no són cap regal, perquè normalment apliquen un 1,75 per cent d’interès. Com sempre, sembla que els bancs es lucraran amb la desgràcia de petits empresaris.

MARIBEL ESTRADA SILVA

GAVÀ

Agraïment

A Cabrera de Mar som uns quants els que a les vuit del vespre hem sortit al balcó a picar de mans per agrair a tot el personal sanitari el valor i la feina que estan duent a terme amb esforç. Jo, personalment, no he sortit cada vespre, però quan ho he fet sí que he sentit sincerament el meu agraïment a les persones que cuiden persones. He pensat en els assistents que tenen cura i acompanyen la meva àvia, de quasi noranta anys, que des de fa uns mesos està vivint en una residència, fent-se seva la que no és casa seva.

Però voldria agrair també l’esforç de tota aquella gent anònima que fan possible la vida dins la societat, que sense rebre prou a canvi donen servei a les necessitats més bàsiques i que avui són a casa. Vull donar les gràcies als cambrers que em serveixen el cafè, oferint-me bona cara i una companyia anònima. Agraeixo als auxiliars de biblioteca que em resolguin la manera d’aconseguir llibres, al conductor d’autobús que em permeti fer ús d’un servei públic, a l’escombriaire que a les sis del matí buidi les papereres. Uns serveis que no aplaudim als balcons però que són molt necessaris en la nostra societat i que hem d’agrair.

MARIA DOMINKOVICS COLL

CABRERA DE MAR