CARTES I MISSATGES

Cartes a la Directora 23/04/2020

Indignació

Soc subscriptor del diari i he estat a punt de donar-me de baixa (m’ha convençut de no fer-ho el vostre departament de baixes), pels dos últims articles del senyor director adjunt sobre els docents.

En la meva opinió, els articles parteixen de prejudicis cap als docents: moltes vacances, bon sou i poca implicació. Parteixen també del desconeixement de la tasca que els docents estem fent durant aquest confinament: moltes hores en condicions complicades, poc suport del departament... No em queixo de tenir tanta feina. Em queixo que el vostre director adjunt expressi implícitament que al juliol haurem de demostrar la nostra implicació perquè ara no ho estem fent. Els docents sempre rebem, sempre.

D’altra banda, el senyor director adjunt es dirigeix als “bons” mestres. Si el seu article estigués dedicat als sanitaris o als bombers, per exemple, es dirigiria a tots, no només als bons, perquè quan es parla de mestres sempre es dona per segur que n’hi ha de dolents, com si en les altres professions no n’hi hagués. En l’article de “rectificació”, el senyor director adjunt segueix amb el tema dels dos mesos de vacances obviant que al juliol fem molta feina, no perquè haguem d’estar legalment a disposició dels centres, com diu ell, sinó per responsabilitat amb la nostra tasca. Sempre buscant noves formes d’arribar als alumnes.

MANEL ALSINA MARTÍNEZ

MANRESA

Escola i confinament

He dedicat els últims vint-i-quatre anys de la meva vida professional a l’ensenyament en un institut públic de secundària. Diumenge vaig llegir l’article d’Ignasi Aragay sobre els mestres i em va agradar molt. Per això em va sorprendre que dilluns publiqués un altre article, gairebé de disculpa. De bons professionals de l’ensenyament n’hi ha molts, crec que la majoria, però també n’hi ha que, com es diu en el llenguatge avaluatiu, “necessiten millorar”.

Tinc dos nets a l’ensenyament secundari. L’un és una nena i fa tercer d’ESO; l’altre és un nen i fa primer d’ESO. Viuen en diferents poblacions de Catalunya. A l’institut de la nena fan molta feina, ja des de primer, a través d’internet. Aquests dies de confinament els envien la feina a fer, hi ha una bona comunicació amb l’alumnat, els avaluen la feina, els envien mails sempre que fa falta, etc. Ella treballa força i n’està molt contenta. En el cas del nen és al contrari. Com que treballen amb llibres, quan van saber que les escoles tancaven, molts alumnes tenien els llibres al centre. No obstant, els posen deures dels llibres que no tenen, i s’han d’espavilar amb companys que tinguin els llibres a casa. Ell es queixa que no hi ha cap comunicació amb els mestres. Si envien la feina feta no reben cap resposta per part del professor.

Sent tots dos instituts públics, la manera de funcionar és ben diferent. Vull creure que la majoria de centres funcionen com el primer.

MARIA DOLORS VALLS

BARCELONA

Un Sant Jordi per llegir, ara més que mai

Aquest Sant Jordi el viurem confinats. Però trobarem temps, entre les nostres obligacions (les dels que treballen i es juguen la pell a primera línia i les dels que anem treballant des de casa com podem), per celebrar aquesta diada tan especial que té els llibres, la lectura i l’amor com a protagonistes. Desconnectem una mica i celebrem aquest dia tan especial llegint, llegint molt. En un moment de molt soroll informatiu, angoixa i hiperconnexió, podem trobar racons de pau i tranquil·litat i evadir-nos gràcies a un bon llibre, un bon còmic o un bon diari. Això el confinament no ens ho pot prendre i per això aquest Sant Jordi 2020 té més sentit que mai. Llegim molt, aquest 23 d’abril, i espolsem una mica les angoixes i tristeses d’aquests dies durs que ens toca viure. Molt bona lectura.

EULÀLIA RODRÍGUEZ PITARQUE

TORROELLA DE MONTGRÍ