CARTES I MISSATGES

Cartes a la Directora 24/04/2020

La vellesa

Jo definiria el concepte de vellesa com aquest moment vital al qual s’arriba després de recórrer un llarg camí. Crec que és compartida per moltes persones la sensació, que jo mateixa tinc, de no sentir-nos reconegudes per allò que socialment es reconeix com a vell o vella. A mi m’agrada referir-m’hi amb altres conceptes, paraules, que em semblen més respectuosos amb el pas del temps, amb la càrrega dels anys. Plenitud o maduresa, per exemple, crec que són atributs que expressen millor i amb més sentit aquesta fase de la vida.

Crec que la vellesa no existeix així en abstracte, sinó que existeix gent gran concreta, amb noms i cognoms. Sap greu veure com a vegades tot queda reduït a un col·lectiu, que importa poc. I penso que és per com hem conceptualitzat aquesta època de la vida que ens estan passant moltes de les coses que veiem aquests dies.

A l’època dels romans el seu Senat era “l’assemblea dels vells”: donaven a l’experiència un cert respecte, a la saviesa una certa importància. Recuperem aquest sentir.

Les acaballes de la vida no haurien de ser un viatge solitari pel desert, sinó un final de trajecte compartit, amb companyia i respecte.

ANNA MARIA MUNTADA BATLLE

GRANOLLERS

Herois en l’ombra

Cada nit a les vuit donem gràcies als serveis sanitaris per la gran feina que estan fent, però no puc deixar de sentir que estem oblidant-nos d’un sector que és tant o més vital: els treballadors i treballadores de les residències per a gent de la tercera edat. Són dels que estan treballant més durament durant aquesta crisi, amb una gran falta de recursos, personal i material sanitari per poder seguir oferint una assistència completa i cuidar de les persones més vulnerables. A la dubtosa gestió pública de les residències -un greuge sistèmic- hi hem de sumar el menysteniment que es té (no només ara) cap a la tasca del sector i la por de les famílies que els seus ancians s’infectin. El reconeixement als professionals que treballen en residències i com gestionem la cura dels nostres majors són fronts oberts que hem de saber atacar com a societat i, des de la solidaritat i unitat que es necessiten en aquesta crisi, cal posar capa a tots els herois i heroïnes i reconèixer la gran tasca que estan fent. Des d’aquí m’agradaria enviar un missatge de suport a totes les persones que fan possible la protecció dels més vulnerables. Una abraçada molt forta i molts ànims!

ENRIC ALETÀ CUMELLAS

BARCELONA

Passar el covid-19 als hospitals catalans

M’agradaria explicar la meva experiència de deu dies ingressat a l’Hospital del Mar i l’Hospital de l’Esperança, perquè serveixi com a exemple de reconeixement de com de bé funciona, tot i les mil dificultats amb les quals ha de batallar, la sanitat catalana.

Vaig entrar a l’Hospital del Mar via urgències afectat de coronavirus des de feia vuit dies. En els sis dies que vaig estar-m’hi ingressat em van fer quatre analítiques i tres plaques del pit i em van donar tots els medicaments necessaris. Cada dia em prenien cinc vegades les constants vitals. Els metges i les infermeres que em van atendre (que estaven fent torns de dotze hores) van ser fantàstics, sempre pendents de tot, molt amables i eficients.

En sis dies, i amb els meus 87 anys, em van deixar com nou. I després em van enviar cinc dies a l’Hospital de l’Esperança per passar la quarantena.

Crec que és el meu deure donar les gràcies públicament a la sanitat catalana, que té un nivell extraordinari.

FRANCESC SAGUÉ I GUARRO

BARCELONA