Un sistema de salut fort
Soc infermera des de fa vint-i-cinc anys però ara estic de baixa. Fa cinc anys que faig tasques d’assessorament sindical als companys i companyes de l’hospital on treballo. Evidentment no es pot saber realment el que està passant dins els centres sanitaris aquests dies si no ets allà atenent a primera línia. Jo ajudo els meus companys i companyes com puc, buscant informació, assessorant-los. Molts d’ells no han utilitzat les seves hores sindicals perquè les han destinades a l’atenció directa.
Cada dia, a les vuit del vespre, sento els aplaudiments. Ens hem adonat de la importància de tenir un sistema de salut fort, ben equipat, modern, competitiu. El nostre ha anat patint retallades des de l’any 2008 i els professionals de la salut, amb la nostra feina, esforç i vocació, l’hem tirat endavant. Quan tot això acabi, espero que qui surt a aplaudir també surti a manifestar-se per evitar més retallades en els sistemes públics, tant de salut com d’educació, dos pilars de tota societat.
Alguns demanen una paga extra per premiar els professionals de la salut: el que hauríem de fer és lluitar perquè les retribucions deixin de ser de les més baixes d’Europa.
La feina dels professionals de la salut és salvar vides, curar, cuidar... Sempre, i no només en aquest temps de pandèmia. Ho hem fet i ho continuarem fent. Però per poder curar i cuidar necessiten ser ben cuidats, reconeguts i poder treballar en condicions de seguretat.
Voldria agrair tot l’esforç que fan els meus companys i companyes, han convertit un hospital comarcal petit en un centre gran.
SUSAGNA RIBAS ROS
VERGES
Desconfinament:
siguem prudents
Costa d’entendre com hem passat d’un dia a l’altre de carrers buits a espais plens de gent. Les imatges de dissabte passat del mercat de Girona o de diumenge del passeig de Gràcia de Barcelona sobten. Sisplau, siguem prudents. Que tot l’esforç fet per tots plegats durant tots els dies que hem estat tancats a casa, amb tanta cura i sacrifici, no es vegi malmès i ens faci tornar als estralls crus de l’inici del confinament. L’estat d’alarma continua i si tenim permís per sortir cal fer-ne ús amb sentit comú, complint les normes i evitant al màxim les massificacions.
EULÀLIA RODRÍGUEZ PITARQUE
TORROELLA DE MONTGRÍ
Coordinació unilateral
Cada diumenge es fa una videoconferència pretesament de coordinació, i a continuació Pedro Sánchez declara que tot el procés de desconfinament es regirà per un mateix quadre de comandament integral pel conjunt del país i el dirigirà el govern central, i deixa les comunitats autònomes com si fossin unes simples oficines franquiciades de la capital, a les quals només els queda per gestionar les escorrialles del que manen des del quilòmetre zero de la Puerta del Sol. Les comunitats només poden administrar quatre impostos i algunes competències, i estan sempre a la mercè que els revoquin també aquest poder.
Diguem-ho d’una vegada, des del 23-F, amb la Loapa i els tribunals comprats per qui té el poder, l’Espanya de les autonomies ha passat a ser un miratge, una falòrnia: “Junts vam entrar i junts en sortirem” o potser “Junts ens enfonsarem, no?”
Amb aquests antecedents, ¿hi ha alguna ànima innocent que es pugui creure que la taula de negociació entre Catalunya i Espanya serveix per a alguna altra cosa que perquè sembli de cara a la galeria que negocien?
Conclusió: sense respectar les competències de Catalunya, aquesta coordinació és unilateral, un oxímoron com una casa de pagès. I així ens va tot!
JORDI LLEAL I GIRALT
BADALONA
