Classes presencials a les universitats
Estic preocupat i inquiet en relació amb algunes notícies sobre les universitats i l’inici del curs 2020/21. Es comenta que només la meitat de les classes seran presencials degut a la pandèmia del covid-19. Els estudiants necessitem la interacció social amb els companys, companyes i docents per dur a terme els estudis amb més eficiència i perquè formem part d’aquesta comunitat. A més, paguem molts diners de matrícula anualment per anar a unes instal·lacions i no per rebre classes online. Molts vivim en un pis d’estudiants o residència de preu prohibitiu per anar a la universitat diàriament. L’etapa universitària, de la mateixa manera que l’escolar prèvia (de la qual es parla molt més), és molt més que rebre classes: és un creixement intel·lectual i personal i un aprenentatge social. Penso que per iniciar el curs 2020/21 de manera presencial caldria augmentar el personal docent per fer més grups classe en cada assignatura, augmentar les franges horàries de classes presencials diàries i incrementar les mesures d’higiene de les instal·lacions.
La situació no és fàcil per a ningú, però s’han de fer tots els esforços possibles per assegurar el dret dels universitaris d’assistir presencialment a la totalitat de les seves classes.
EDUARD ANTENTAS OLIVERAS
VIC
Cuidem les persones grans
Les persones grans han estat protagonistes aquests dies, han aparegut tristament en massa titulars des que el covid-19 va monopolitzar les notícies. Tràgics relats, històries desoladores... Molts hem sabut per primera vegada que a massa geriàtrics no es compleix amb les mínimes condicions humanes o sanitàries. O ens hem plantejat per primer cop com cuidem socialment els nostres avis. A innombrables drames, amb milers de luctuosos desenllaços, s’hi afegeix la solitud. Estem en una època d’hiperconnexió digital. Però molts dels nostres pares i avis no són experts en el maneig d’aparells tecnològics. Són minoria els que fan videotrucades que els permetin sentir-se abrigallats pels seus.
Repensem com podem acompanyar els més grans. Cal ser-hi el més a prop possible per cuidar de la seva salut completa. Aquesta batalla inicial contra el covid-19 ha d’ensenyar-nos que queden assignatures humanes essencials pendents.
MARTÍN FABREGAT DEGEN
SANT CUGAT DEL VALLÈS
La importància de la cultura
Molts àmbits pateixen avui els estralls econòmics del moment que ens ha tocat viure. El sector cultural, entre ells, s’ha aturat. Els artistes que depenen del públic per subsistir s’han quedat sense feina. Encara així, lluiten per sortir-se’n i hem vist com molts, des de les xarxes socials i com han pogut, han continuat exercint la seva professió, fent-nos passar millor el tràngol (i sense cobrar). Siguem conscients que la cultura ha sigut el nostre pa de cada dia durant aquest confinament: veure una sèrie, llegir un llibre, escoltar música… Ens ha salvat. Quan puguem, fem alguna cosa per agrair a aquest sector tan maltractat tot el que ens ha donat. Consumim cultura, ajudem-los.
LAIA MONREAL ESCOFET
BARCELONA
Connectats
L’altre dia em vaig retrobar amb els meus amics online, després de 60 dies. L’omissió del contacte físic és cruel. Però no impedeix que passem grans moments, que puguem riure plegats. Internet ens ha donat això. És tot un luxe, valorem-lo.
LOURDES TASIES CANO
BARCELONA
