Rectificar
Equivocar-se és humà i rectificar de savis. És cert. Però rectificar, una vegada i una altra, en temes il·lusionants com la derogació integral d’una reforma laboral absolutament injusta, o com el tan esperat anunci de la sortida dels nens al carrer, no té nom. Cal ser una mica més seriosos.
Aquests errors garrafals són incomprensibles, sobretot per a aquells que hem donat un vot de fe a l’actual govern central.
En aquestes situacions, fàcils d’evitar amb dos minuts al racó de pensar, el govern progressista trontolla. Per què tants assessors? Per fer això? La gestió de la pandèmia de ben segur que no és fàcil i menys quan la dreta ho posa tot tan difícil, però, per favor, no ho compliquin més.
MIGUEL FERNÁNDEZ-PALACIOS GORDON
MADRID
El pla d’obertura de centres
Plantejo els meus dubtes sobre la presentació del pla d’obertura de centres educatius que va fer el conseller Bargalló. Es parla d’obrir l’escola als infants al juny. Hem tingut la canalla confinada a casa, sense jugar als parcs, sense veure als seus avis i àvies, sense jugar amb els seus amics. Estem en estat d’alarma, amb l’obligació d’ús de mascareta... i parlem d’un retorn voluntari al centre per fer tasques d’orientació i acompanyament i per atenció de guarda a l’educació infantil. Hem de garantir que l’alumnat mantingui distàncies, el rentat de mans, que no comparteixin material, i sense poder-los agafar de la mà o a coll si calgués consolar-los.
Deixem el juny tal com es preveia, telemàticament i sense retorn al centre. Centrem-nos a planificar el setembre: ampliació de plantilla per a grups reduïts, programar preveient possibles confinaments, coordinar-nos amb ajuntaments i altres agents per a cessió d’espais, i amb l’àrea bàsica de salut per disposar de sanitaris, compartir amb les famílies el nou escenari... I calen molts recursos i garanties sanitàries que ara no hi són.
TERESA VALLS BARÓ
SANTA EULÀLIA DE RONÇANA
Irresponsabilitats
Estem jugant-nos el futur, i els responsables de buscar les vies adients per sortir-nos-en el millor possible no actuen d’acord amb les necessitats.
L’Estat, per una banda, va fer gala al principi de la pandèmia d’un centralisme extrem, que hem vist que ha estat poc eficaç i que, tanmateix, el mateix estat ha hagut d’acabar corregint, sense deixar de practicar-lo del tot. Què passa amb les competències?
Resulta impossible, d’altra banda, comprendre la manipulació radical que han estat practicant partits dretans durant el temps que portem de pandèmia per la covid-19. No s’han adonat de la gravetat del problema? Ni que el que cal ara és que es comprometin amb la gent i el país? Ho veiem amb les manifestacions que animen. Una vegada més, s’han deixat portar per l’impuls nacionalista. Han decidit no fer cas dels protocols establerts per poder sortir-ne ben parats, de la pandèmia.
JOAN JANOHER I SADURNI
FORALLAC
Tecnologia i teletreball
Potser una de les poques coses que ens han fet més fàcil la vida durant la pandèmia ha estat l’ús massiu de la tecnologia de la xarxa i l’ordinador o mòbil. Ens ha permès comunicar-nos amb familiars i amics i comprar el que necessitàvem. Això ha estat vital per superar la tristor i l’aïllament que ens ha portat el confinament, sobretot a la gent gran. Capítol a banda mereix la consolidació del teletreball. Queda clar que, ben organitzat, pot reduir costos d’espai d’oficines i de desplaçaments i avançar en la lluita contra el canvi climàtic. El teletreball tampoc és res nou, però la seva utilització massiva a nivell mundial sí. Aquestes eines són un dels exemples de com el progrés pot ajudar a millorar el món.
DIONÍS LÓPEZ
BARCELONA
