Una pandèmia polièdrica
La pandèmia ens ha afectat en molts aspectes. No criticaré la feina del govern. Ningú estava preparat per fer front al que ens ha caigut a sobre, i no entenc que alguns partits en vulguin treure rèdit polític. Però sí que crec que tenim el deure d’analitzar el que ha passat, per entendre-ho i fer els canvis que calguin.
Milers de famílies necessiten ajuda per subsistir, s’ha creat un gruix de pobresa que corre el perill de tornar-se crònica. Persones que tenien una feina que els permetia viure amb dignitat s’han quedat sense ingressos. Al nostre país no hem estat mai prou previsors, tenim una economia basada en els serveis. Si no hi ha turisme, estem arruïnats.
Pel que fa a la sanitat, han salvat els mobles els sanitaris. L’agraïment més profund i més sincer. La pandèmia ha posat en evidència la falta de recursos.
Respecte a l’educació, el mateix. Aplaudiments per als responsables de salvar el curs dels estudiants. Han treballat des de casa, fent impossibles i trampejant la improvisació institucional.
¿I la cultura, els llibres, els concerts, el teatre, el cinema, els festivals? La cultura ens ha salvat el confinament. Hem vist que és essencial. Actuarem en conseqüència?
¿Sabeu què he après jo aquests mesos repassant la història? Que després dels desastres mai hem sigut millors. Reconstruïm casa nostra, que ha quedat com si hagués passat una tramuntanada. I fem-ho bé.
ROSA ABÓS I PRATS
ESPLUGUES
Tastar la pròpia medicina
Recentment el govern espanyol ha descobert que la Guàrdia Civil és capaç de redactar informes amb falsedats a conveniència. Un fet que, quan es denunciava des de Catalunya, era ridiculitzat. Ara s’adonen que hi ha una estructura conspiratòria molt ben greixada i organitzada, formada per jutges, advocats de l’estat, forces de l’ordre, mitjans de comunicació, clavegueres, alt funcionariat, oligopolis i intel·lectuals que enyoren l’antic règim. El govern de Pedro Sánchez i Pablo Iglesias planta cara i el ministre Grande-Marlaska destitueix el coronel Diego Pérez de los Cobos, un personatge sinistre, acusat de tortures, que el 23-F es va presentar de voluntari, que va ser cap operatiu de la repressió de l’1-O, i que va mostrar el seu cinisme quan va declarar al Suprem en el judici del Procés. Tastar la pròpia medicina.
JORDI LLEAL I GIRALT
BADALONA
‘Tabús’
He vist pocs programes de televisió que tinguin la qualitat i el bon gust de Tabús, la gran sorpresa i encert de la temporada de TV3. El format destaca no només pels temes tabús als quals dediquen cada programa, sinó per dos factors importants: el presentador i les persones convidades. La relació que s’estableix entre ells, les converses que mantenen, les veritats de cadascú, han fet que sigui un imprescindible dels dimecres a la nit. Hi ha una sensibilitat diferent que fa que es mostri la realitat d’unes persones que la societat tendeix a amagar o a discriminar. Tabús és televisió pública en majúscules.
EULÀLIA RODRÍGUEZ PITARQUE
TORROELLA DE MONTGRÍ
La setmana de quatre dies
En temps de crisi, em sembla molt interessant la proposta de la primera ministra de Nova Zelanda, Jacinda Arden, sobre la setmana laboral de quatre dies.
El govern progressista i feminista de Nova Zelanda està intentant innovar i aplicar un nou model (més civilitzat) fent que la setmana laboral sigui de quatre dies -o bé, si això no pot ser, que les jornades siguin més flexibles-, per tal de fomentar el turisme intern (molt afectat per l’impacte del covid-19) i potenciar l’economia del país. També es parla d’aquest model a Dinamarca, Noruega i Finlàndia, països pioners de l’estat del benestar. I a Catalunya?
JOSEP M. LOSTE
PORTBOU
