CARTES I MISSATGES

Cartes a la Directora 02/06/2020

Farmàcies: per prendre consciència

Són més de tres mil establiments distribuïts al llarg i ample de tota la geografia catalana. Arriben fins i tot a indrets despoblats i rurals on no hi ha destinat ni un metge de família. Són espais a peu de carrer on no cal demanar cita, i s’hi pot accedir gratuïtament. Allà t’escolten, t’assessoren i vetllen per la teva salut i benestar. Les portes d’aquests locals les obren persones amb formació científica i actualitzada permanentment en matèria de medicament, patologia, medicina preventiva i del benestar... Han estat al peu del canó sense parar, absorbint fins i tot l’atenció primària, a part de la seva tasca regular. Hi ha qui hi ha deixat la vida i, tanmateix, tot plegat no és suficient perquè se’ls consideri professionals sanitaris. Som afortunats, com a societat, de tenir una xarxa de farmàcies comunitàries desplegades per tot el territori on professionals de la salut estan a la nostra disposició i vetllen per nosaltres.

LOURDES ISERN I CARTRÓ

BARCELONA

Minneapolis com a símptoma

Una vegada més comprovem com els Estats Units són una superpotència en decadència.

Un país que pretén liderar el món -o almenys ho pretenia-, que no té sanitat pública, ni seguretat social, amb una manca total de regulació de les armes de foc i, a més, governat per un president ultrareaccionari, gens dialogant i amb molt poca cultura política. Les protestes a Minneapolis d’aquests dies ho corroboren.

És absolutament impossible que els EUA puguin, avui en dia, ser exemple de res i per a ningú. I encara menys liderar la resta de societats del món.

JOSEP M. LOSTE

PORTBOU

Avançar, encara

El 30 de maig l’ARA publicava la notícia que Natalia Arroyo, redactora de la casa, comentarista i analista esportiva, exfutbolista i entrenadora de futbol, fitxava per a la Reial Societat per debutar a la Lliga Iberdrola la pròxima temporada. Amb les seves narracions, la periodista ha fet realitat el somni que algunes enyoràvem, allà pels noranta, quan miràvem l’esport rei i la xarxa comunicativa que se’n desprenia a la pantalla. Un món plagat d’homes en què les veus masculines ressonaven arreu i en què, amb prou feines, alguna Olga Viza s’obria camí. Vindria després l’etapa de la cosificació -mantinguda a hores d’ara- com a reclam de testosterona al davant del televisor. I, per fi, la veu autoritzada de qui coneix el futbol en profunditat i en parla des de la professionalitat i el rigor: Natalia Arroyo ha col·locat el periodisme esportiu fet per dones a la primera línia -l’ha dignificat- i, a més, ha contribuït a situar el futbol femení en el marc del futbol sense més apel·latius perquè, tot plegat, d’això es tracta; no és el gènere, sinó les fites.

I, en aquest cas, de continuar amb esforç i amb estima per avançar, encara. L’enhorabona.

LAURA DOMINGO COMES

BARCELONA

Obres efímeres per a la història

Acabem d’assabentar-nos de la mort de l’artista Christo Vladimirov Javacheff. Ell i la seva dona, Jeanne-Claude, treballaven a l’aire lliure i eren coneguts pels seus projectes impactants: aconseguien obres úniques i originals embolicant edificis o fent instal·lacions en entorns naturals. Va embolicar el Reichstag a Berlín i el Pont-Neuf de París i va omplir Central Park de plafons amb teles color safrà. Els dibuixos, croquis i plànols dels seus projectes els havia vist exposats en galeries d’art. Les obres eren efímeres, però els projectes han quedat per a la història de l’art.

EULÀLIA RODRÍGUEZ PITARQUE

TORROELLA DE MONTGRÍ