No més bombes en nom meu
Lamento terriblement tots els actes terroristes contra gent innocent, però lamento també tots els atacs perpetrats contra innocents en nom de la pau.
No hem de permetre que es matin més innocents per lluitar contra uns quants terroristes, perquè això va contra els principis dels drets humans.
Amb els recursos tecnològics de què disposem avui en dia i amb milers d’agents policials vetllant per la nostra seguretat i controlant tots els nostres moviments, no crec que no sigui possible determinar i aïllar els veritables culpables i anar a buscar-los on siguin, i evitar els bombardejos indiscriminats sobre la població innocent.
No podem culpar dels atemptats un poble, una religió, una ètnia, una cultura.
Els culpables tenen noms, cognoms i documents d’identitat. Cal lluitar contra ells i buscar la pau i no la guerra.
JAUME PUJADAS I RAS
FIGUERES
El consumisme ens consumeix
El consumisme ens consumeix. Consumeix la nostra vida, la nostra ment i les nostres relacions. Ens hem convertit en una societat consumista, guiada per les compres, els diners i tot el que és material. Hem integrat tant aquesta filosofia, que fins i tot incorporem com a pròpies tradicions que ens són totalment alienes. He de reconèixer que sóc d’aquell tipus de persones que gaudeixen celebrant-ho absolutament tot. Però no des del punt de vista materialista, sinó des del factor humà. No hi ha res que m’agradi més que celebrar qualsevol cosa celebrable per tenir una excusa i reunir-me amb els que més m’estimo.
Tot i això, crec que, com a societat, hem perdut el nord. Què és això de celebrar el Black Friday? ¿Des de quan s’ha fet tan famós? Per què ens deixem endur per aquest sentiment consumista que només porta a comprar, comprar i comprar?
Em sembla molt estúpid celebrar que s’acosta el Nadal (perquè aquest és el motiu real d’aquest dia) utilitzant descomptes de marques que saben que aquell dia faran l’agost (a finals de novembre). Celebrar aquest fet i d’aquesta manera tergiversa totalment el que és el Nadal a Catalunya.
Les festivitats nadalenques a la nostra terra versen sobre la família, sobre la trobada amb els que estimem. El Nadal a casa nostra no és materialista. És passejar-se per Barcelona i gaudir de l’alegria que es respira a la Fira de Santa Llúcia. És cantar nadales mentre ens omplim de torró. Sí, és cert. Ens caga el tió i vénen els Reis Mags. Però és increïble que vulguem celebrar que s’acosta el Nadal amb uns quants descomptes a les multinacionals de torn.
ANA JIMÉNEZ NÚÑEZ
SANTA COLOMA DE GRAMENET
La guerra kafkiana
L’economia actual viu del procés en si, no del resultat. Les coses (ben) acabades no interessen.
D’una manera semblant, Franz Kafka descriu societats i individus que mantenen el fil de la seva pròpia existència gràcies a, per exemple, processos jurídics sense fi, burocràtics, sense importar ni tan sols el delicte de què se t’acusa ni la resolució del cas. El mitjà es justifica a si mateix.
I la guerra que s’està lliurant, també: una guerra contínua, amb enemics poc o gens clars, que es desdibuixen.
L’enemic ja no és un país, ni una ètnia, ni una filosofia econòmica. ¿L’enemic entra o surt? És a dins o a fora? ¿És entre nosaltres o a milers de quilòmetres? Definir perfectament un enemic podria portar a acabar les batalles massa ràpidament: és molt millor fer una guerra kafkiana basada en una economia kafkiana.
Si no hi hagués gent que guanyés diners amb la guerra, no es faria. Cal tenir-ho clar.
ENRIC MAS AIXALÀ
BARCELONA
