Cartes a la Directora 12/08/2018

Aniversari d’un atemptat

Ara que comencem a saber més detalls de l’atemptat del 17 d’agost veiem el mal que pot arribar a fer una sola persona. L’imam del centre de culte musulmà de Ripoll va inculcar el mal en uns quants joves i així va desencadenar un odi capaç de matar per unes idees que, si no haguessin estat alimentades per ell, mai no haurien arribat a allò que van provocar: la mort d’uns innocents. Mentrestant, es van sabent més coses de la personalitat d’aquest imam i la nefasta influència que podia tenir en nens i adolescents que tenia a prop, i de com va capgirar del tot el pensament d’alguns. Ens en queda el mal i el dolor ja irreversibles, i encara sortir de l’astorament que provoca saber que el poder d’una persona sobre els altres pot arribar tan lluny.

EULÀLIA ISABEL RODRÍGUEZ PITARQUE

TORROELLA DE MONTGRÍ

Els busos de la llibertat

Una vegada més cal felicitar Òmnium Cultural per la seva gran iniciativa dels busos per la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats. En aquest sentit em sembla molt encertada la campanya de l’entitat iniciada el dijous 9 d’agost. Durant dues setmanes recorrerà la costa catalana i la ciutat de Barcelona per reclamar la llibertat dels presos polítics amb autobusos que repartiran entre els turistes postals explicatives sobre aquest conflicte. Sempre he considerat molt important aprofitar l’època estiuenca per explicar, en diversos idiomes, als milers de turistes que visiten casa nostra la veritable situació de Catalunya. Considero imprescindible que els turistes vegin que hi ha un país mobilitzat, una ciutadania que va fer l’1-O i que ha sortit al carrer i que, alhora, existeix un Estat que vulnera els seus drets i llibertats.

JOSEP M. LOSTE

PORTBOU

SOS Costa Brava

La pressió urbanística que pateix la Costa Brava no sembla tenir aturador. Diversos projectes aprovats o en tràmit poden arribar a malmetre de forma irreversible el paisatge i la identitat d’aquest excepcional tram de la costa catalana, amb finalitats purament especulatives. Tot el contrari que el model de creixement racional i sostenible que preveu la legislació urbanística per a Catalunya. Malauradament, la posició dels ajuntaments és, en aquests moments, permissiva. Altres instàncies del país tampoc semblen gaire preocupades per la defensa del litoral, tot i que aspiren a tenir un estat propi, i pensant en això seria desitjable un canvi d’actitud urgent, abans no sigui massa tard. Als municipis afectats hi ha veïns i veïnes que, alertats pels seus alcaldes, tenen por que l’aturada de projectes pugui comprometre la viabilitat del pressupost municipal si es reclamen indemnitzacions. Sortosament, aquest panorama ha fet reaccionar diversos col·lectius. Benvinguda sigui, en aquest context, la iniciativa SOS Costa Brava.

GLÒRIA PONS SAEZ

GIRONA

Actitud

Dimecres, una vegada més, les Àvies i els Avis per la Llibertat de Cambrils vam exigir a la plaça de la Vila la llibertat dels presos polítics. Cap mala cara, cap crit contra ningú, no interpel·lem ningú ni contestem cap inconveniència que ens adrecin; darrere nostre no hi queda cap paper ni rastre de cap mena. Cada dimecres hi ha mostres de rebuig en contra de la nostra acció, i ho acceptaria... si aquest rebuig fos en positiu i propositiu, educat, no agressiu, respectuós, pacífic. Però el rebuig que se’ns manifesta són crits, insults, amenaces, peticions de presó per als polítics que encara no hi són i per a nosaltres. Aquest dimecres fins i tot ens van despenjar i trencar un llaç groc que posem al mig de la plaça mentre fem el recorregut habitual de 4 o 5 minuts. Vet aquí la gran diferència: anar en positiu o en negatiu, en so de pau o agressivament, respectar o no respectar, proposar o negar, fer o desfer.

AGUSTÍ VILELLA I GUASCH

CAMBRILS

Més continguts de