Volen fer por? Doncs fan pena
Visc en un edifici a Nou Barris on, dels 12 veïns, soc l’única que a la meva finestra hi tinc penjada una estelada, un llaç groc i una pancarta per la llibertat dels presos polítics.
Curiosament, soc l’única que ha rebut un petit escrit, ficat a la meva bústia, que diu: “Presos polítics? No hi presos polítics, són colpistes enemics de la democràcia i els drets civils”. No està, per descomptat, signat.
Això vol dir que algú ha mirat el meu pis, ha buscat quina és la meva bústia específica i m’hi ha deixat el paper fotocopiat.
Ho trobo patètic i fa riure. A més, amb 74 anys, només em faltaria ara amagar-me d’aquells que no tenen ni la valentia de signar els papers que m’han deixat a la bústia. Naturalment no els puc contestar, però no m’importa. Un dels colpistes que recordo molt bé es deia Tejero i no portava una urna per votar, precisament, sinó una pistola.
PILAR BOSCH
BARCELONA
La perillosa irresponsabilitat de Cs
No sé si els senyors de Ciutadans s’adonen realment de la gravíssima i alhora perillosa irresponsabilitat que estan cometent amb la seva campanya per retirar els llaços grocs dels llocs públics. Era fàcil d’imaginar que una campanya d’aquesta mena no faria sinó augmentar el perill de confrontació social als carrers, ja que, com és lògic, hi haurà persones que en veure com retiren els llaços grocs no es quedaran amb els braços plegats i això donarà peu a enfrontaments verbals i/o físics. Senzillament se’ls està escapant de les mans i esperem no haver de lamentar cap fet tràgic.
Per això resulta inconcebible que, després de la concentració de Cs, la senyora Arrimadas afirmés que “ el nacionalismo ha roto la convivencia ” com si el seu partit no fos també responsable d’aquesta suposada ruptura promovent campanyes d’aquest tipus. No sé si és cinisme, odi o mala fe, però el que sí que sé, de ben segur, és que amb actuacions com aquestes el senyor Rivera i la senyora Arrimadas queden totalment desqualificats per poder arribar algun dia a ser presidents del govern espanyol i de la Generalitat, respectivament.
JOSEP VILÀ
OLESA DE MONTSERRAT
Furts a les biblioteques públiques
Una tarda en una biblioteca de la Xarxa de Biblioteques de Cornellà. El bibliotecari passa llargues estones al telèfon reclamant la devolució de materials no retornats. Cap resultat: usuari desconegut, telèfon fals... Una parella amb un nen pretén treure uns contes tot i que el bibliotecari els informa que tenen diversos materials pendents de devolució. No m’ho puc creure: el bibliotecari els suggereix que es poden fer un carnet nou ı així es podran endur els contes. Dels materials pendents no se’n parla més.
Vaig al taulell i demano un full amb les normes d’ús del servei de préstec, que parla de la quantitat de materials que ens podem endur de cop: 15 documents en suport paper (llibres i revistes), 6 DVD, 9 altres materials multimèdia, però ni una paraula sobre sancions per incompliment de les normes. Pregunto sobre això i em diuen que com a màxim trauran uns punts a l’usuari infractor, fins que ja no podrà treure més llibres… Es veu que els materials que deu se’ls pot quedar. Total, els paguem entre tots.
En fi, és com si a l’atracador d’un banc el “castiguessin” només impedint-li tornar a atracar el mateix banc.
Si la Xarxa de Biblioteques de Cornellà no sap com evitar el furt o robatori -depèn de l’import- dels fons que gestiona, els puc suggerir diverses solucions. Començant per informar els usuaris del valor econòmic dels materials que es perden cada any per culpa d’una normativa inexistent.
JORDI VILARÓ
CORNELLÀ DE LLOBREGAT
