Fem la República
Arriba una nova Diada. L’any passat els més optimistes deien que seria l’última reivindicativa. En un any, s’ha fet un referèndum d’autodeterminació -que va ser prohibit- i els polítics que el van fer possible són a la presó sense jutjar. L’Estat està disposat a tot. Ens han pegat i ens han mentit. Han provat de doblegar-nos. ¿Però com es pot doblegar tantes persones que tenim la voluntat de construir una societat millor?
Ens diuen utòpics. Les utopies, igual que la sàtira i el sentit de l’humor, obren la ment. Les utopies ens conviden a fer-nos les preguntes correctes i som nosaltres qui hem de buscar les respostes. Per això l’eslògan d’aquesta Diada, “Fem la República”, em sembla molt encertat. Comencem a parlar dels valors republicans. Hauríem d’aconseguir posar la República al centre dels debats, parlant dels valors cívics, ciutadans i ètics que construirien aquest espai comunal.
ALFONS CARRERAS DE CABRERA
BARCELONA
Cartografia a la Fundació Mascort
La cartografia de la Col·lecció Mascort. Escenes de la història és el títol de l’exposició que actualment es pot visitar a la Fundació Mascort de Torroella de Montgrí. A les sales hi ha mapes gravats i d’altres fets a mà, mapes amb una sola tinta i d’altres amb més colors. Inés Padrosa, la historiadora comissària de l’exposició, a la visita comentada va dir que normalment eren dones les que acabaven d’acolorir els mapes. També ens va parlar dels mapes plagiats d’altres planxes en què s’ha tret el nom del primer autor i s’hi ha posat el del segon.
Ens va fer fixar en les diferents formes que conformen els límits dels territoris depenent de qui l’hagi fet o l’època, així com també en les cartel·les i els elements iconogràfics que acompanyen cada mapa i poden arribar a ser molt detallistes. Alguns tenen el senyal del doblec del mig perquè eren pàgines de llibres. La comissària ens va explicar que era difícil de trobar exemplars iguals perquè el nombre de les il·lustracions podien variar. Sigui per interès històric, geogràfic, territorial, cartogràfic artístic fa de tot plegat recomanable la visita.
EULÀLIA ISABEL RODRÍGUEZ PITARQUE
TORROELLA DE MONTGRÍ
Quan perdre és guanyar
“ De lo perdido, saca lo que puedas ”, diuen en castellà. El pragmatisme és un bon recurs davant un cul-de-sac sociopolític i, a vegades, cal sacrificar certs ideals per salvaguardar-ne d’altres tant o més importants. Així doncs, potser faria bé l’independentisme d’aplicar-se el castís aforisme i adaptar-se al decurs dels esdeveniments, tot revisant amb flexibilitat -sense perdre la fermesa- part dels seus postulats més rígids, per evitar mals majors i alhora atènyer béns menors. En l’aritmètica de l’èxit sovint no voler renunciar a res és la millor manera de perdre-ho tot.
Potser ara és, doncs, el millor moment per “seduir” l’Estat i recuperar part del terreny perdut, però sense ambicionar més del compte per, com a mínim, conservar els avenços competencials aconseguits les últimes dècades. A vegades, no perdre és una manera de guanyar. Tinguin la saviesa suficient per detectar-ho i la intel·ligència necessària per no desaprofitar-ho.
ÒSCAR PUJOL ESCANERO
BADALONA
Criminalitzar l’exercici de la democràcia
Estem vivint una campanya de criminalització de l’exercici de la democràcia. Arrencar un objecte que representa una causa no es pot definir, de cap manera, com a llibertat d’expressió. Si els que s’exalten davant d’un llaç groc volen que això s’acabi haurien de permetre un referèndum. Combatre irracionalment l’exercici de la democràcia només es pot definir com a barbàrie.
JOSEP M. LOSTE
PORTBOU
