Molt ben desinformats
El 3 de setembre vaig veure al canal Viajar el programa de Michael Portillo En tren por el Viejo Continente. En aquesta ocasió visitava Barcelona, València i Mallorca. Al final, sortint de Sóller, una de les seves conclusions fou, en les meves paraules, la següent: “Espanya viu ara mateix una revifalla dels regionalismes. En el meu trajecte m’he trobat amb tres llengües diferents i encara n’hi ha més”. En aquest cas les tres llengües diferents eren el català, el valencià i el mallorquí; i suposo que quan afirmava “i encara n’hi ha més” no es referia precisament a l’andalús, el murcià o l’extremeny, per citar només algunes de les possibilitats, sinó, evidentment, a l’eusquera i el gallec. Sé que d’un cas particular no se’n pot deduir una generalitat, però m’ensumo que en aquest cas sí. El centralisme de motlle castellà ha fet molt bé els deures al llarg dels anys, de manera que ara a Europa, tant pel que fa a la història d’Espanya com pel que fa al seu present, estan molt ben desinformats.
JORDI GARCÍA VILANOVA
TERRASSA
Prioritats
Estic d’acord amb el president Quim Torra. Crec que, per preservar la cohesió social i per sortir de la situació de bloqueig en què estem, cal un consens més ampli amb el sector dels demòcrates catalans no independentistes però que rebutgen la repressió de l’estat espanyol, no els agrada la monarquia i estan d’acord a fer un referèndum pactat. És impossible arribar a la independència amb una declaració unilateral, totalment aïllats a Catalunya, Espanya i Europa.
Els objectius prioritaris de l’independentisme haurien de ser, aliats amb tots els altres demòcrates, la llibertat dels presos polítics i exiliats, la defensa dels drets democràtics, aprovar un programa de govern de la Generalitat de caràcter republicà i socialment avançat i fer un referèndum d’autodeterminació pactat i vinculant per resoldre civilitzadament el problema entre Catalunya i Espanya.
¿No és el que volem tots els demòcrates? És una estratègia que pot tenir un gran suport a Europa (no a la Unió Europea) i en sectors importants de la societat espanyola, tots dos imprescindibles per pressionar el govern espanyol. També pot facilitar l’ampliació de la base favorable a la independència. No serà fàcil i no serà ràpid, però és l’opció més viable, i això ben segur que ens aportaria noves dosis d’il·lusió i d’esperança.
JAUME GARCIA RUIZ
MANRESA
Albert Rivera
Albert Rivera va anar al programa Els matins de TV3 amb l’única finalitat d’afirmar que aquesta televisió “menteix” i que s’ha convertit en “un aparell de propaganda separatista”. Però, ves per on, resulta que qui menteix, almenys en aquest programa, és el senyor Rivera, perquè un dels exemples que va posar com a prova de les seves acusacions era que TV3 havia informat que la manifestació constitucionalista d’un milió de persones de l’any passat era “d’extrema dreta”. Una acusació que la periodista Lídia Heredia es va encarregar de desmentir i que, amb dades objectives com el visionat dels Telenotícies, es pot demostrar que és falsa. Per posar només un exemple, al Telenotícies migdia d’aquell dia es va deixar ben clar que aquella manifestació havia estat convocada per l’entitat unionista Societat Civil Catalana i que havia tingut el suport explícit del PP i Cs, i també de personalitats del PSC, mentre que únicament es va esmentar una vegada el nom de la Falange, però per explicar que havia convocat al matí, conjuntament amb altres organitzacions d’extrema dreta, una concentració davant l’edifici de la Comandància de la Guàrdia Civil per homenatjar aquest cos.
Per tant, el senyor Rivera menteix, amb un desvergonyiment i una manca d’ètica increïbles.
JOSEP VILÀ BATLLE
BARCELONA
