Expulsats de Barcelona
70. Aquest és el número de pisos que la meva parella i jo hem vist durant els últims 5 mesos. Actualment estem de lloguer al barri de Sants i estem buscant un pis de compra a Barcelona. Després d’haver visitat aquesta quantitat de pisos i dedicar-hi un gran nombre d’hores, hem arribat a la conclusió que hem de marxar de la nostra ciutat. Fa temps vam prendre la decisió de comprar-nos un pis degut a la incertesa de poder pagar un lloguer d’aquí uns anys i ens vam trobar amb la situació que qualsevol persona que vulgui marxar de casa es troba entre l’espasa i la paret entre el preu del lloguer actual i la impossibilitat d’assumir les despeses de l’entrada d’un pis. La ciutat on hem crescut, hem treballat i on tenim la nostra família ens obliga a marxar fora. Els preus de la compra d’habitatge són impossibles per a una parella de 33 i 34 anys com nosaltres. L’oferta d’habitatges de protecció oficial està molt per sota de les necessitats dels barcelonins. La situació ha arribat a un punt insostenible que no et permet llogar un pis ni comprar-ne un: és un peix que es mossega la cua. No tens cap sortida. Malgrat que nosaltres no volem, finalment haurem de marxar de Barcelona, i molta gent de la nostra generació també es veurà obligada a fer-ho. Els nostres fills ja no tindran l’oportunitat de viure a la mateixa ciutat on viuen els seus avis.
PAULA RIVERA TOMÁS
BARCELONA
Casado fa fora Soraya
Quan Obama (que era molt intel·ligent i segur de si mateix) va guanyar les primàries davant de Hillary Clinton, la va incorporar al seu equip després de dir que al cap i a la fi ella representava una bona part del partit demòcrata i que els dos sumaven contra els republicans.
Casado no és tan intel·ligent ni tan segur com Obama, com ho demostra el fet que va haver d’apuntar-se al PP perquè li regalessin títols universitaris, i ara sap que el càrrec li va gran i que Soraya li dona milers de voltes.
És una llàstima i un error immens donar tant de protagonisme a gent així, perquè omplirà la cúpula del partit d’individus com ell, que no tinguin ni el valor ni la capacitat de qüestionar-li res, evitant així haver de liderar un equip de gent competent.
No és que m’importi el més mínim que el PP s’enfonsi o que desaparegui, però la tendència que marca tenir Casado al capdavant d’un dels grans partits em sembla una equivocació que pagarem molt cara en el futur.
Casado ha mentit durant anys, maquinant per un currículum que a més no necessitava, la qual cosa indica que no té més valor moral que el seu propi interès i la seva supervivència, i no puc creure que estiguem disposats a posar algú així al front del país i després queixar-nos que els nostres líders no són seriosos, menteixen, roben o gestionen malament.
MIQUEL GONZÁLEZ QUINTANA
MANRESA
Els intocables
Es tracta de posar en evidència les estructures que maneguen l’estat espanyol i les nul·les perspectives de canvi en el futur. La monarquia, hereva de Franco, és inviolable; la Constitució del 78 no es toca; el Concordat amb el Vaticà, res de canvis; l’exèrcit, ni tocar-lo; les forces i cossos de seguretat de l’estat, immunes; de la cúpula del Poder Judicial, l’estat ja en pagarà la defensa; l’oligarquia de grans propietaris d’Andalusia i Extremadura, inamovible; de la banca, l’Estat ja en pagarà els plats trencats; les estructures tècniques i legals de l’Estat continuen remenant les cireres a conveniència dels seus interessos. Qui es mogui no surt a la foto! Tampoc els mitjans d’informació que viuen i són deutors de la benevolència de l’Estat i les corporacions de l’Íbex-35. Amb aquests antecedents, encara hi ha ingenus que esperen que es pugui arribar a un acord per negociar amb aquest monstre de molts caps que ho devora tot. Aquí no es mou res, ho tenim clar!
JORDI LLEAL I GIRALT
BADALONA
