Cartes a la Directora 13/09/2018

‘Fly is not flee’

Cada vegada ho tinc més clar. Ens afavoreix més en la causa del Procés una entrevista a la BBC del ministre d’Exteriors de torn del regne de Borbònia que una manifestació pacífica i cívica d’un milió de catalans a la palestra dels carrers de Barcelona.

Alfonso Dastis ja va fer la seva aportació clamorosa/vergonyosa declarant al periodista Andrew Marr que les imatges de violència de l’1-0 (filmades per reporters britànics) eren falses. A la Diada d’enguany, el ministre Josep Borrell s’ha sotmès al polígraf del programa Hardtalk, de Stephen Sackur, i en un anglès tremolós ha reconegut que les mesures cautelars contra els nostres presos polítics podrien contemplar la llibertat condicional en comptes de la presó preventiva incondicional. El pitjor, la seva metàfora desafortunada: fly (volar, sinònim de llibertat) no és el mateix que flee (fugir), que és el que el seu cervell volia expressar.

JOSÉ LUIS BARTOLOMÉ

PALAU-SAVERDERA

Enquestes i vots

Ens cal ser molt objectius, en els moments que vivim a Catalunya, i tocar de peus a terra. I crec que el nostre president, Quim Torra, bon polític, bon historiador i bon orador, a qui toca exercir un mandat molt difícil, va faltar a l’objectivitat en la conferència que va donar recentment al TNC. Torra va fonamentar la seva crida a una marxa o manifestació permanent en el resultat d’unes enquestes: un 80% de la població és contrària a la repressió exercida per l’Estat els darrers mesos i el mateix tant per cent voldria un referèndum d’autodeterminació vinculant. Em va semblar, puc equivocar-me, que el president fonamentava la crida a la mobilització en el resultat d’aquelles enquestes, més que no pas en una molt precària majoria parlamentària. Penso que els resultats de les enquestes només haurien de ser orientatius i el que realment compta són els vots. Hem de tenir molt clar que no és el mateix referir-se a enquestes que referir-se a vots.

MARIA ÀNGELS MANÉN FOLCH

BARCELONA

Exclusió

Aquests dies propers a la commemoració de la Diada han circulat pels mitjans declaracions sobre els actes, fetes des de diferents punts de vista lògics i pels diferents partits polítics i associacions que estan a favor o en contra de la independència.

Alguns han criticat el govern de la Generalitat i el seu president, Quim Torra, per la manifestació de la Diagonal, quan ha estat organitzada per l’ANC. Es pregunten, retòricament, qui paga tot això.

No poden entendre que els manifestants, comprant samarretes i tota mena d’articles, col·laborin a pagar les despeses, com no entenen que des de les Terres de l’Ebre fins a l’Empordà, des del Maresme fins a les terres de Ponent, la gent organitzi autocars, sense que els paguin el viatge, l’entrepà i la llauna de refresc, i vinguin fins a Barcelona. No ho entendran mai!

Ciutadans va lamentar ahir l’exclusió de “més de la meitat dels catalans”. Una persona no pot ser mai exclosa d’allà on no vol anar o d’una activitat en la qual no vol participar.

JORDI LLEAL I GIRALT

BADALONA

Ball de xifres

Als integrants de Societat Civil Catalana els voldria fer una petita reflexió. És aquesta: si es van inscriure a la manifestació de la Diada 465.000 persones, per què ens volen fer creure que les persones concentrades a la Diagonal no arribàvem a ser ni 200.000? ¿És un problema de ceguesa, de números, o és l’odi que ho difumina tot? El més curiós de tot és que quan ells convoquen manifestacions resulta que sí que saben multiplicar.

PERE MANUEL GIRALT PRAT

SANT JUST DESVERN