Cartes a la Directora 20/09/2018

Comissions inútils

Una altra comissió d’aquestes que organitza el Congrés de Diputats i que no serveix per res. Quatre hores i mitja perdent el temps, amb els mitjans de comunicació expectants per veure què deia l’expresident del govern central José María Aznar respecte al finançament irregular del PP, i l’únic resultat ha sigut donar protagonisme a qui en principi hauria d’haver sortit malparat d’aquella sessió.

¿Potser sorprèn que l’expresident hagi dit que és exagerat considerar corrupte el Partit Popular? ¿A algú li estranya que s’hagi negat a demanar perdó per tots aquests anys de corrupció? A mi no, però reconec que no m’esperava que la seva barra arribés al punt de declarar que no coneix Francisco Correa, tot i que era un dels convidats a la boda de la seva filla.

Cal que els polítics no organitzin més espectacles en forma de comissions parlamentàries que no serveixin per res.

XAVIER ARTISÓ I AGUADO

BARCELONA

Espanya, a la UE?

Després de l’última bufetada de Bèlgica a la justícia espanyola, la del cas Valtònyc, continuació de les d’Alemanya, Suïssa i Escòcia. Després de veure abans-d’ahir el senyor Aznar amb la seva prepotència, supèrbia i fatuïtat, afirmant la seva innocència en el cas Gürtel. Després de les vergonyoses titulacions concedides per algunes universitats. Un país on els ministres d’Exteriors fan el ridícul i queden en evidència davant dels mitjans estrangers.

La pregunta que jo i suposo que molta gent es fa és: ¿està homologada Espanya per pertànyer a la UE?

ANGEL MARCO

SANT JUST DESVERN

Mòbils versus música

Extraordinari el concert de la Mahler Chamber Orchestra, conjunt internacional format per 45 músics, dirigida abans-d’ahir per un dels millors directors del món, Gustavo Dudamel, en un Palau de la Música ple de gom a gom.

Van interpretar, en primer lloc, la Simfonia número 5 de Schubert. En la segona part, i quan estaven iniciant el segon moviment de la Simfonia número 4 de Brahms, succeeix el que resulta inconcebible: sona un mòbil a la sala, una, dues, tres, quatre vegades. Dudamel para l’orquestra. Silenci sepulcral. Són 30 segons duríssims. Una vegada transcorreguts, i respirant a fons, Dudamel recupera el concert.

¿Com és possible que hi hagi insensats que van a un concert en què s’avisa abans de l’inici per megafonia que s’apaguin els mòbils i en facin cas omís? Alguna mesura hauran de prendre les sales de concerts, d’òpera o teatres per evitar aquesta disbauxa de l’ús abusiu i permanent del mòbil.

ANTONI VILANOVA CASALS

BARCELONA

Una rere l’altra

El desprestigi de l’estat espanyol ha arribat a l’extrem, començant pel mateix govern i al seu darrere la justícia. No s’adonen que, per culpa de la palla de l’odi que els ennuvola la vista del seny, avui no es pot viure políticament ni socialment, ancorats com estem en els segles d’un passat més que vergonyós, els del declivi colonial espanyol i les seves conseqüències polítiques. En comptes d’exhumar el cadàver del dictador -no hi tinc res a dir-, el que haurien de fer és espolsar-se d’una vegada per sempre els tics del franquisme i totes aquelles ínfules de la dictadura, la vanitat, l’arrogància i sobretot la cobdícia, l’espoli fora mesura que patim els catalans.

Imposar-se i maltractar un poble que només vol comptar-se per saber quants són i poder decidir el que la majoria hagi decidit. No ens cal dir res més, Europa ho ha dit i encara li queda molt per dir. Nosaltres a la nostra.

PERE MANUEL GIRALT PRAT

SANT JUST DESVERN

Més continguts de