Cartes a la Directora 6/10/2018

Com ens podem entendre amb Espanya?

Estem matant l’esperit de país amb el tsunami de despropòsits dels nostres valors (com a país). Quina llàstima el temps perdut per no haver tingut les coordenades polítiques a l’altura del que tothom esperava.

Estem enmig d’un foc dialèctic confús, una preocupació imprevista, per manca de raonaments convincents i d’encert. Per això el terratrèmol polític fa trontollar totes les fases que havíem iniciat, i el pitjor encara ha de venir. Poc podem augurar del seny que estem perdent per moments. Estem jugant a voler ser un poble lliure, però estem ridiculitzant els principis més primaris del que seria convenient. Estem demostrant una incapacitat de govern i d’entesa força mediocre. Aquesta feblesa no tindrà altres opcions després de veure com es desenvolupen les sessions parlamentàries. Amb tot plegat, és difícil entendre’ls.

JOAN JANOHER I SADURNI

FORALLAC

Poder o no poder, aquest és el dilema

El pacte sobre un referèndum d’autodeterminació de Catalunya no em sembla utòpic, però ara per ara és impossible, perquè encara s’ha de resoldre la qüestió sobre el principi d’autodeterminació de Catalunya: pot o no pot decidir sola la seva independència? Si abans no s’assoleix un cert consens sobre aquest punt, a Espanya o Europa, difícilment es reconeixerà cap independència. El que cal és plantejar el debat. En aquest sentit, jo crec que una consulta no vinculant podria fer el fet, segons el resultat. Si guanyés l’opció de romandre a Espanya, poc importaria ja el debat: el corrent independentista hauria d’admetre l’autonomia actual i, en tot cas, elaborar estratègies a llarg termini per trobar més suport als seus projectes.

En canvi, si guanyés l’opció de separar-se’n, es guanyaria el dret d’interpel·lar totes les institucions sobre la qüestió.

FERRAN ROIG TIÓ

CRANFIELD (ANGLATERRA)

Per moltes més!

Vull donar les gràcies a Fiesta del Cine i a aquells que la fan possible. Gràcies per deixar-nos gaudir d’una cosa tan bonica com anar al cinema. Gràcies per deixar-nos compartir-la amb aquells que, malauradament, no poden anar al cinema sempre que volen. Gràcies per acostar-nos a tots a la cultura. Gràcies per omplir les sales durant aquests dies. Gràcies per deixar demostrar que a la gent li agrada anar al cinema. Gràcies, perquè el cinema ens fa aprendre, riure, plorar i reflexionar. Gràcies de part de tots els espectadors d’aquesta edició. Per moltes més!

MARTA NAVARRO

BARCELONA

Enterrar Franco

Ara la família de Franco diu que, si s’exhumen les restes del seu parent del Valle de los Caídos, el vol enterrar de nou a la cripta de la catedral de l’Almudena de Madrid, i l’Església ja s’ha ha pronunciat dient que no hi veu cap problema. Si el que es volia era evitar les peregrinacions per homenatjar-lo, ara fa tota la pinta que encara serà pitjor i que aquestes visites es produiran en aquesta catedral cèntrica de la capital de l’estat espanyol.

Aquest fet demostra que l’Església, com a institució, continua tenint molt de poder i que certes famílies, no cal ni dir-ho, també. És un poder que, a més, es burla de l’aberració que comporta que el dictador hagi pogut estar fins ara enterrat en una basílica. Ves per on, aquell que va provocar que hi hagués milers de persones enterrades en cunetes ara podrà ser enterrat en una catedral. Es tracta d’una incongruència que continua estant alimentada per una part de la societat. Encara som a temps de poder-ho evitar: que li donin una sepultura que sigui anònima per a tots excepte per a la família. Això seria el més normal, però evidentment queda clar que no som a un país normal.

EULÀLIA ISABEL RODRÍGUEZ PITARQUE

TORROELLA DE MONTGRÍ