Presos
Fa un any estàvem vivint dies excepcionals. Ara es comencen a saber els motius de moltes accions i es pot veure amb una certa perspectiva. Molts dels protagonistes d’aquells fets han abandonat el món polític. En canvi, hi ha presos que continuen retinguts i d’això ja fa un any. ¿No hauria de ser prioritari mirar-se les coses també amb una certa perspectiva i deixar que esperin en llibertat el seu judici?
EULÀLIA ISABEL RODRÍGUEZ PITARQUE
TORROELLA DE MONTGRÍ
L’addicció del segle XXI
Ara un programari d’iPhone permet saber quantes hores utilitzes el mòbil i quanta estona dediques a cada aplicació. Segons aquesta eina, jo dedico 39 hores de la setmana a utilitzar el mòbil, 21 de les quals les passo a les xarxes socials. I, segons un estudi, un 85% dels adolescents passen més de 3 hores al dia a les xarxes socials com WhatsApp, Instagram i Snapchat. Per sort, la nova eina d’iPhone també permet limitar el temps d’utilització d’aquestes aplicacions. D’aquesta manera, és molt més fàcil que puguem reduir el nostre consum dels dispositius mòbils.
LAIA TORNER CAPELLAS
BARCELONA
Barcelona intransitable
Condueixo cada dia pels carrers de Barcelona. La mobilitat a la ciutat ha començat a ser un malson. Fa uns anys els col·lapses sempre es generaven en hores punta. Avui el col·lapse és permanent de primera hora del matí fins a la tarda. L’any passat en un desplaçament necessitava gairebé 15 minuts, ara en necessito el doble i alguns dies arribo tard. Desconec quin és motiu d’aquesta situació i penso que pot ser l’eliminació de carrils en alguns carrers. Entenc que l’Ajuntament prengui mesures per limitar l’excés de vehicles al centre, però penso que la solució passa per regular l’accés dels vehicles de fora com fan en altres ciutats europees i no només limitar-lo en funció del grau d’emissions que es pretén implantar l’any 2020.
ALBERT FRANCISCO TOLEDANO
BARCELONA
La prescripció infermera
El reconeixement de la capacitat de les infermeres per prescriure continua sent una assignatura pendent. I fa massa temps que dura. Continuem a l’espera que el govern català enllesteixi el decret per regular la prescripció a Catalunya. I les Direccions Infermeres hem d’estar presents en el debat per a la seva aplicació. I mentre no arriba, Catalunya està per darrere de molts països, com el Regne Unit, Suècia, els EUA, Austràlia, Nova Zelanda i el Canadà, que fa molts anys que tenen la prescripció dins l’àmbit de les competències infermeres.
Per molts debats que es generin al voltant de si una infermera pot prescriure o no, el cert és que per al nostre col·lectiu sempre ha format part de la pràctica habitual. Reclamem, doncs, que aquesta pràctica es reconegui oficialment com a competència pròpia. És evident que cal atorgar competències amb una cobertura legal plena a les infermeres que s’hagin format i hagin adquirit els coneixements suficients per prescriure de manera eficaç i segura. Els programes oficials de grau d’infermeria a Espanya inclouen els continguts farmacològics que preparen la infermera per arribar a la capacitat de prescriure.
No es tracta només de receptar medicaments, sinó també prendre decisions respecte al seu ús, ja sigui per mantenir, prevenir o millorar la qualitat de salut de la persona. Hi ha nombrosos estudis que demostren que la feina que fan les infermeres en prescriure és rendible, amb resultats molt satisfactoris, i contribueix a la sostenibilitat del sistema sanitari públic. El valor de les infermeres ha d’ajudar a enfortir la qualitat i l’eficiència del nostre sistema sanitari. És per això que reclamem que es posi fi a aquesta injustícia i inseguretat jurídica que pateix el nostre col·lectiu i ben aviat la prescripció infermera sigui una realitat.
MARGARITA ESTEVE
PRESIDENTA DE L’ASSOCIACIÓ CATALANA DE DIRECCIONS INFERMERES
