Vaig votar, soc rebel
Tot just fa quatre dies el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va defensar les paraules de l’exdiputat Federico Trillo en què deia que el delicte de rebel·lió només el podien cometre militars o civils armats a les ordres dels militars. Després d’aquestes declaracions, tant la Fiscalia com l’Advocacia de l’Estat han acusat formalment de rebel·lió tot un moviment polític pacífic, un moviment que no té ni exèrcit ni armes.
Una aberració política que no fa més que reafirmar un cop més la incompetència i mediocritat dels dirigents polítics espanyols. I jo em pregunto: quin missatge volen donar als catalans amb aquesta política? Que l’únic que ens espera a l’altre costat són barrons? Doncs endavant. Si el govern espanyol vol ser coherent amb ell mateix, ens hauria d’acusar de rebel·lió a tots els que hi vam participar. Com més de dos milions de catalans, jo vaig votar, així que jo també soc rebel.
JOSEP FARRERA
SITGES
El dret a un enterrament digne
La mort sembla haver-se convertit en un negoci. Aquesta setmana, el dia de Tots Sants, no vaig poder evitar fixar-me en la distribució del cementiri. La mida del nínxol sembla indicar la posició econòmica de la família. Hi ha jerarquia fins i tot entre els morts. No obstant, el que em preocupa no són els que són al recinte sinó els que no hi són. El cost mínim d’un enterrament ronda els 5.000 euros. ¿No tothom es mereix un enterrament digne?
ANNA ALBAREDA
VILAFRANCA DEL PENEDÈS
“Bona tarda”
No pensava mai que dues paraules em posarien la pell de gallina. Però dijous al vespre em va passar. No hi era, a Lledoners, però he pogut veure el vídeo en què se sent l’Oriol Junqueras cridant “Bona tarda” des de la presó. Crec que no hi ha paraules per descriure-ho. La injustícia que s’amaga darrere aquest crit és immensa, però la força que l’acompanya també ho és. Ja fa un any que són a la presó. Un any que no hauria d’haver estat. Perquè no s’ho mereixen, perquè no s’ho mereixeran mai. Espero poder-lo saludar algun dia. Li diré “Bona tarda”, esperant que recordi que, com dijous al vespre, sempre ha estat acompanyat.
TURA IGLESIAS I ADMETLLA
SANT CUGAT SESGARRIGUES
L’ús que fem d’Instagram
Soc mil·lennial, i com molta gent de la meva generació utilitzo Instagram en excés: en el meu cas, més de 10 hores setmanals. No puc evitar una sèrie de dilemes: per què penjo fotografies de la meva vida? Què busco quan penjo fotografies? Likes? Acceptació social?
Tot i això, caic en la dinàmica i penjo les imatges que abans han passat per un llarg ritual de selecció i indecisions. El peu de foto és el més complicat de decidir. ¿No deu ser que realment no he de dir res?
RAQUEL BOTEY LLUCH
MATARÓ
Estereotips sobre les dones
A vegades, el que a simple vista ens pot semblar un comentari o una broma innocent realment posa de manifest com d’inculcat està el masclisme en la mentalitat de moltes persones que potser ni s’adonen de com estan actuant.
Moltes vegades a les dones ens critiquen perquè ens queixem dels micromasclismes que patim dia rere dia. Ens diuen que som exagerades, però quan per exemple es dona el cas que a dues companyes de feina se’ls acosta el seu cap i els pregunta, fingint veu femenina, si estan parlant de si s’han fet les ungles, el fenomen fa evident certs actes inconscients, i s’hi veu quin és l’imaginari de la societat.
LAURA VARELA SITJÀ
BARCELONA
