El masclisme, cosa del passat?
Sovint es parla del masclisme que hi havia anys enrere, però, que no n’hi ha ara? Sense adonar-nos-en el masclisme ens envolta, sense anar més lluny, a les cançons de reggaeton. Totes parlen del poder de l’home per sobre de la dona i la deixen en un lloc inferior. Jo també canto aquestes cançons, ho reconec, estan de moda i s’enganxen, però també penso que s’hauria de començar a reflexionar sobre el tema. Anem tots de moderns i liberals però tot i així seguim creant i cantant aquest tipus de lletres. Un cop ja ens hem adonat que aquest masclisme que tant criticàvem segueix estant present en el nostre dia a dia només ens queda deixar de cantar-lo.
MAR SALVADOR SANTOS
BARCELONA
Sobre les bosses de plàstic
Estic a favor que es redueixi l’ús del plàstic de manera general, i la mesura de cobrar les bosses al supermercat em sembla encertada i útil. El que no entenc és que a la secció de fruiteria s’ofereixi al client l’opció d’agafar tantes bosses de plàstic com li vingui de gust, o que per norma s’hagin de fer servir guants de plàstic d’un sol ús per agafar els productes. ¿No seria més coherent advertir els clients del supermercat que haurien de rentar les fruites i verdures abans de consumir-les, i així ens estalviaríem els guants? I sobre les bosses, ¿no podrien ser de paper? O potser la solució és animar els consumidors que duguin les seves pròpies bosses per a aquestes seccions.
LAURA CASTRO MAIRA
BARCELONA
Mal humor al volant
Fa un parell de dies tornava cap a casa per una important artèria de Barcelona. Quan el semàfor es va posar verd, el vehicle d’autoescola que circulava per la meva dreta va cometre el terrible delicte de trigar tres segons a arrencar.
L’escridassada que va rebre del cotxe del darrere va ser tan ensordidora com injustificada i sorprenent. És realment curiós el poder que té el volant per potenciar l’agressivitat i la poca paciència.
XAVIER ESPINOSA LLANDRICH
BADALONA
Festival In-Edit
Dimecres passat vaig assistir a l’In-Edit, Festival Internacional sobre Cinema Documental del sector de la música. Vaig escollir veure la peça Matangi/Maya/M.I.A., que relata la carrera professional i la vida de M.I.A, cantant de Sri Lanka emigrada al Regne Unit. El més destacat és que dona llum al que pot arribar a amagar el món de l’espectacle.
El fet d’assistir a la projecció em va fer reflexionar sobre dues coses: la primera, que no estic acostumada a veure aquest tipus de gènere, el documental; i la segona, que si no hagués sigut perquè em va tocar l’entrada en un concurs, potser no hauria anat a l’In-Edit, ni hauria conegut l’ambient que s’hi respira.
Tinc la intenció de tornar-hi, o almenys de mirar les pel·lícules de cara a l’any vinent, sobretot si són igual de reveladores que aquesta.
MARIA LLUÍS
SITGES
El Nadal ja és aquí
Molts carrers de Barcelona ja han penjat els llums de Nadal. Als supermercats ja pots escollir quins torrons vols per a aquestes festes, o qui sap, per a aquesta nit. Les grans superfícies ja estan plenes de joguines i decoracions nadalenques. El Nadal s’avança cada cop més. Aquestes festes són cada cop més consumistes. Ens oblidem que el millor regal és regalar temps i amor. Que no hi ha res com una abraçada, un “t’estim” i compartir somriures.
PILAR ROIG
BARCELONA
