Opinió Cartes 14/11/2018

Cartes a la Directora 14/11/2018

3 min

Stan Lee

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Acaba de morir Stan Lee, el guionista creador de tot un univers imaginatiu ple de personatges entranyables per a molts durant la seva infància i joventut. Se n’ha anat el pare de Spiderman, Iron Man, Thor, Hulk, Daredevil, els X-Men, els Quatre Fantàstics, els Venjadors, el Pantera Negra o Silver Surfer, que tant van ajudar a formar l’univers Marvel.

Són superherois que, a través del còmic, han obert a molts infants -i a molts adults- les portes al món de la lectura i que han arrossegat una munió de fans de totes les edats, traspassant diverses generacions. Els infants i adolescents, quan tenen a les mans pàgines en què apareixen els personatges pensats per Stan Lee, es veuen arrossegats pel món de la fantasia i la ficció, tots ben concentrats i interessats a saber què passarà al final de cada historieta. I el mateix ha passat amb les versions cinematogràfiques: sales plenes de fans, entre els quals m’incloc. Esperem que el seu llegat perduri.

EULÀLIA ISABEL RODRÍGUEZ PITARQUE

TORROELLA DE MONTGRÍ

Menjar per a turistes

M’encanta la meva ciutat. També la gastronomia catalana en general, però m’horroritzo cada cop que decideixo donar un tomb pel centre de Barcelona o per qualsevol lloc emblemàtic d’aquesta ciutat i veig el menjar que se serveix en molts bars i restaurants. I no parlo de preus, sinó de qualitat. Paelles de color groc radioactiu que diuen que són les “millors paelles de la ciutat”, pa amb tomàquet sec amb una cosa que es fa dir “pernil ibèric” i cremes catalanes que estan molt lluny de ser postres casolanes. És una llàstima que en una ciutat com la nostra, on podem presumir de verdaderes joies gastronòmiques, se serveixin paelles grogues a punt per escalfar.

ELISA PÉREZ

BARCELONA

Quima Jaume

Fa vint-i-cinc anys de la seva mort i em plau evocar la seva poesia i la seva persona. Com a persona amb qui vaig tenir lligams d’amistat, la recordo per la seva tenacitat i esforç, que va demostrar en el camí massa curt de la seva vida. Com a poeta que va ser reconeguda amb el premi Carles Riba, l’evoco perquè la seva poesia planera, rica en imatges, lèxic i contingut, aporta serenor a l’esperit. Fa poc he gaudit rellegint-la.

Recomanaria a tothom la lectura dels seus poemes. I recomanaria llegir, també, poesia d’altres dels nostres poetes, dels d’abans i dels d’ara. Perquè la bellesa de la poesia catalana no pot quedar oblidada enmig de prestatges de llibreries o de biblioteques.

MARIA ÀNGELS MANÉN FOLCH

BARCELONA

Ciència i creença

Es diu que la història l’escriuen els vencedors. Però el que mai es diu és que els vencedors, per fer creïble el seu discurs, han de comptar amb la desinformació i la bona fe de la població a qui aquest discurs va dirigit. Així, la història és fàcilment manipulada i falsejada, adaptada a interessos molt allunyats de les ciències socials.

És legítim creure en Déu o no, o en el poder curatiu de la bruixeria; però no ho és, per exemple, creure que la Terra no és aproximadament esfèrica sinó dodecaèdrica. La primera qüestió té a veure exclusivament amb la fe, i la segona amb la ciència. De la mateixa manera, no és legítim, per molt filòleg que se sigui, afirmar que la llengua pròpia del País Valencià no té res a veure amb el català, o que Catalunya no és un poble o un país i que, per tant, no té una història i una singularitat pròpies. Els documents històrics, des de les Homilies d’Organyà, el Llibre dels Fets de Jaume I, els Usatges, les cartes de poblament del País Valencià, etc., fins a l’actualitat, ens parlen precisament d’una cultura, una llengua i una història pròpies, que ens legitimen com a poble, nació o país, digueu-ho com vulgueu.

JORDI GARCIA VILANOVA

TERRASSA

stats