Cartes a la Directora 15/11/2018

Malbaratament alimentari

Gairebé la meitat de la fruita i la verdura que es produeix per al consum humà es malbarata. La veiem al supermercat, la comprem, la tenim a casa fins que es fa malbé i després la llencem. No en tenim ni idea de tot el menjar que malbaratem. Si suméssim tot el que hem llençat ens sorprendríem. El pitjor és que no només es perd el tomàquet que llences: es perden l’aigua i la terra que s’han fet servir per cultivar-lo, la mà d’obra i el seu transport. Llençar menjar no només té un impacte en la nostra economia, també en té sobre el planeta. Comencem a mirar més la nostra nevera i a comprar només allò que sabem que acabarem consumint.

LAURA CASTRO MAIRA

BARCELONA

Amb auriculars, sisplau

Estic segura que no soc l’única que mentre passejava pel carrer, esperava el metro o viatjava en tren s’ha trobat amb individus que duien la música a tot drap sense que els importés qui tinguessin al voltant. Només vull dir que, com molts altres usuaris de zones públiques, no necessito saber el que escolteu. Tots volem un trajecte tranquil per llegir, escoltar la nostra pròpia música o xerrar amb algú. És una qüestió de respecte i educació.

JUDIT MARTIN GIL

SANT SADURNÍ D’ANOIA

Els millors en decoració nadalenca

Fa anys que el Nadal s’ha convertit en un tema crucial per a les alcaldies: quan arriba aquesta època de l’any les polèmiques estan garantides, tant si les ciutats es decoren poc com si ho fan en excés. És el que li ha passat a l’alcalde de Vigo, Abel Caballero, que sembla que ha perdut el cap i s’ha erigit com el propagador de l’esperit nadalenc a a la seva terra: “Que sàpiguen els alcaldes de Londres, de Tòquio, de Nova York, l’alcaldessa de París i l’alcalde de Berlín que serem els millors”. ¿De veritat volem ser els millors en decoració nadalenca i no en educació, sanitat, igualtat...? Està molt bé tenir esperit festiu, però hauríem d’aturar-nos i pensar si no se’ns està escapant de les mans.

LAURA SOTO MARTORELL

BARCELONA

Masclisme en ‘prime time’

És indignant el masclisme que es consent al programa Gran Hermano, un espai que veuen molts joves i adolescents.

L’audiència del programa -a Twitter- i els mitjans no paren de fer-se ressò de la indignació que impera pels repetits comentaris masclistes que s’hi fan, a banda del bullying a concursants i de la flagrant manipulació. Un exemple sonat és el cas d’un concursant que va aconsellar a un altre que “es beneficiés” d’una companya perquè aquesta anava beguda. ¿Tot s’hi val per tenir altes audiències? Espero que els espectadors no prenguin com a exemple el que es promou en aquest programa.

ELENA MUNNÉ

BARCELONA

Mòbils al teatre

És indignant anar al teatre i no poder endinsar-te del tot en l’obra perquè constantment sonen alarmes o hi ha telèfons que s’encenen i fan sorolls a mitja funció. Sobre aquesta qüestió, el que em sembla més lamentable és que hi hagi persones que no puguin tenir ni dues hores -com a màxim!- de desconnexió amb la realitat exterior i amb el món virtual.

És trist, sobretot trist, que hi hagi gent que falti al respecte als actors i actrius i trenqui la màgia d’un ofici tan maco com el seu. A tots els que llegeixin aquesta carta els demanaria que si van al teatre hi vagin de veritat i aprofitin l’oportunitat de desaparèixer per uns instants.

LAIA GONZÁLEZ SOLÀ

BARCELONA

Més continguts de