No aprenem dels errors
Uns dies enrere apareixia als informatius una notícia que podria haver-me passat per alt pel poc interès que un tema com aquest pot suscitar-me, però en escoltar-la una mica millor em vaig quedar garratibat.
La notícia en qüestió deia que el govern espanyol ha avarat un submarí que ha tingut un cost total de 1.800 milions d’euros, la meitat dels quals han estat de sobrecost. Evidentment, la presentació del submarí la van fer en un acte d’aquells que tant els agraden, digne del segle passat. Però això no és tot, perquè uns dies després apareixia una altra notícia que encara em va deixar més esglaiat: Espanya augmenta la despesa militar més d’un 9% en plena pandèmia, la qual triplica la de l’àmbit sanitari. Uns números d’infart.
Em sembla una autèntica vergonya que pugui passar una cosa així. Això explicaria per què a Espanya no s’estan desenvolupant més ràpidament les vacunes. Mentre una gent amb il·lusió investiga, els que haurien d’aportar-los mitjans per fer-ho es gasten 861 milions d’euros en R+D militar.
CARLES MONASTERIO SELLA
SITGES
Amenaces a polítics
Quan a Catalunya preparàvem l’1-O, els nostres líders polítics es van afartar de proclamar que havíem de fer una revolució pacífica i tranquil·la, que havia de ser la Revolució dels Somriures, deixant ben clar quins eren els nostres principis. Llavors es va dir que a Catalunya hi havia un greu problema de convivència, i se’ns va acusar de ser terroristes i violents. Ara que a Madrid sí que hi ha un problema greu d’amenaces no passa res, ningú no diu res, tothom sap d’on ve aquesta violència i qui la promou, però qui en teoria ha d’impartir justícia calla i es posa a xiular dissimulant. Diversos polítics han rebut cartes amb bales amenaçadores i els mateixos que ens acusaven de violents i terroristes callen i no condemnen les amenaces.
PERE TORO I CERVERA
BARCELONA
David Beriain i Roberto Fraile, dos periodistes
Els periodistes David Beriain i Roberto Fraile van morir fa pocs dies fent la seva feina. Feien un documental sobre la caça il·legal a Burkina Faso, in situ. Van ser assassinats després d’haver estat prèviament segrestats, sembla, per un grup jihadista de la zona. El mateix grup també va acabar amb la vida del cooperant irlandès Rory Young.
Beriain i Fraile ja havien treballat anteriorment en condicions que posaven en perill seva vida, havien anat a diversos indrets en guerra i havien estat immersos en conflictes greus per poder informar sobre realitats que, com la que actualment investigaven, calia denunciar.
Periodistes admirats pels seus reportatges d’investigació, eren conscients que arriscaven la vida en una feina que compta amb l’índex més alt de perillositat, i que en el seu cas desgraciadament s’ha vist confirmat.
EULÀLIA RODRÍGUEZ PITARQUE
TORROELLA DE MONTGRÍ
Tornar a abraçar-nos
Aquesta setmana, un matí, em va sonar el mòbil molt d’hora. Era la meva mare: “Montse, Montse, que aquesta tarda ja ens vacunen! Ens ha trucat la infermera i per fi ens la posen al teu pare i a mi!” I jo la vaig felicitar, com si li hagués tocat la grossa, mentre se’m posava la pell de gallina i se’m feia un nus a la gola de l’emoció.
I és que els meus pares han estat molt afortunats d’arribar fins aquí sense contagiar-se. Molts altres, per desgràcia, no han tingut aquesta sort...
Ara, a l’espera de la segona dosi, ja estem un mica més tranquils, i també més a prop de tornar-nos a abraçar com abans. Aquest sí que serà un gran premi!
MONTSE GUERRA LÓPEZ
RIPOLLET
